dimecres, 10 d’abril del 2013

Cortejo dins Joachim & Malik Verlag

El campanar, l'home. El fanal, la dona. Els dos encarats al cel, amb les pedres, amb el ferro. Amb el so de les campanes, amb la llum de les bombetes. Els dos rius paral·lels de Màrius Torres. La bellesa ja se sol trobar sempre cap amunt, és etèria com els núvols.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

10 comentaris:

  1. Verba volant, scripta manent10 d’abril del 2013, a les 11:29

    Dos rius paral•lels, que fan el mateix camí sota els mateixos cels! La bellesa es troba a dalt, inabastable, ideal, platònica. Fins aviat!

    ResponElimina
  2. Helena Bonals10 d’abril del 2013, a les 11:40

    M'agrada molt el teu comentari, Verba volant, scripta manent!

    ResponElimina
  3. sa lluna10 d’abril del 2013, a les 16:05

    El so i la llum, força i dolçor, serà que també un és masculí i l'altre femení...no sé.
    M'agrada veurel´s mirant ben amunt, on hi ha l'autèntica bellesa.

    I m'agrada molt com ho has vist!! :)
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals10 d’abril del 2013, a les 16:31

      sa lluna,
      a mi m'agrada la teva visió que ho sintetitza en so i llum, força i dolçor.

      Elimina
  4. Carme Rosanas10 d’abril del 2013, a les 20:25

    Mirant amunt,
    travessant l'aire
    oferint llum.

    ResponElimina
  5. Consol11 d’abril del 2013, a les 20:12

    Mirar amunt, al món de les idees i dels ideals, inabastables, però sense elles res tindria sentit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals11 d’abril del 2013, a les 20:19

      Sense els ideals no pot sobreviure ningú d'una manera acceptable, crec.

      Elimina
  6. cantireta12 d’abril del 2013, a les 19:53

    Toquen campanes
    de llum al cel blau. Tu.
    Encenc el cervell.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)