 |
| MARQUÈS, Antoni. Autoretrat nº2 08.2012. Dins el Centre d'Art Tecla Sala de l'Hospitalet, del 21 de març al 21 de juliol de 2013 |
El cos com a esglaons de pujada i de baixada, els d'una escala plegable, com transitòria és la nostra existència. Només a dalt de tot, la poesia que prové del cor vermell, en forma de petits globus, buits com tot el que és immaterial i transcendent, perquè "el el que perdura ho funden els poetes", que deia Hölderlin.
M'has fet pensar, tu i Hölderlin que ens queda molta feina per a fer perdurar coses, res no perdura de veritat... tot és tan efímer! Poetes, tots i totes, vinga a la feina!!! ;)
ResponEliminaEm rebel·lo contra l'efímer, Carme!
EliminaUna rebel·lia en tota regla... Helena, la rebel·lia més utòpica de totes, la més genial, potser... m'hi afgegeixo!
EliminaTu i Hölderlin enfilant-vos per atrapar els globus.
ResponEliminaGràcies, Jordi.
EliminaHölderlin hi arribaria abans!
A mi els globus vermells em fan pensar en els glòbuls vermells. A la sèrie "Érase una vez la vida" els glòbuls vermells portaven una mena de bombolles a l'esquena, al llarg de tot el cos.
ResponEliminaPerò aquesta interpretació de l'artista també m'agrada.
Em sona això que dius, Sergi.
Elimina