dissabte, 6 d’abril del 2013

MARQUÈS, Antoni. Autoretrat nº2 08.2012. 
Dins el Centre d'Art Tecla Sala
de l'Hospitalet, del 21 de març al 21 de juliol de 2013

El cos com a esglaons de pujada i de baixada, els d'una escala plegable, com transitòria és la nostra existència. Només a dalt de tot, la poesia que prové del cor vermell, en forma de petits globus, buits com tot el que és immaterial i transcendent, perquè "el el que perdura ho funden els poetes", que deia Hölderlin.

7 comentaris:

  1. M'has fet pensar, tu i Hölderlin que ens queda molta feina per a fer perdurar coses, res no perdura de veritat... tot és tan efímer! Poetes, tots i totes, vinga a la feina!!! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em rebel·lo contra l'efímer, Carme!

      Elimina
    2. Una rebel·lia en tota regla... Helena, la rebel·lia més utòpica de totes, la més genial, potser... m'hi afgegeixo!

      Elimina
  2. Tu i Hölderlin enfilant-vos per atrapar els globus.

    ResponElimina
  3. A mi els globus vermells em fan pensar en els glòbuls vermells. A la sèrie "Érase una vez la vida" els glòbuls vermells portaven una mena de bombolles a l'esquena, al llarg de tot el cos.

    Però aquesta interpretació de l'artista també m'agrada.

    ResponElimina