TÀPIES, Antoni Abans-després (1994)
dins l'exposició Tàpies. Malenconia
16.3-25.9.2022 dins la Fundació Antoni Tàpies
Un gran llit, "imatge recurrent com a lloc on naixem i on morim", en diu la crítica. Un llit "arte povera", tant com el sostre que el cobreix, en contrast amb el classicisme dels dos ornaments a cada costat, que recorden un capçal. D'esquerra a dreta, els diaris ratllats que parlarien de la vida que passa, "abans-després", seguint la fletxa. Amb la flassada feta servir més pel cantó dels diaris, que parlaria de l'experiència. Aquesta austeritat, aquesta malencolia, és molt autèntica, i estètica, després de tot.
Una bona intepretació, no sempre fàcil, de l'estètica artística d'en Tàpies.
ResponEliminaXavier,
ResponEliminano és fàcil, però dóna molt de sí, Tàpies.
Interesante modo de percibir a Tàpies.
ResponEliminaAna,
EliminaJa he publicat d'altres comentaris de la seva obra, que m'agrada molt.
Té molt de mèrit interpretar l'obra d'en Tapies.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Gràcies, sa lluna, no és tan difícil!
EliminaL'experiència de servir l'art és molt original i et manifesta amb tot el teu cor. Ho planteges molt bé.
ResponEliminaCordialment.
Moltes gràcies, Rafael! Feia temps que no feia interpretació i prou.
ResponEliminaHo fas molt bé, això d'ajudar a entendre un art sovint difícil. Potser d'altres hi veuen altres coses, i al capdavall, com en la poesia, cadascú per on l'enfila. Estimulant.
ResponEliminaInterpretar m'agrada moltíssim, fins i tot quan escric jo mateixa poesia.
Elimina