TÀPIES, Antoni Abans-després (1994)
dins l'exposició Tàpies. Malenconia
16.3-25.9.2022 dins la Fundació Antoni Tàpies
Un gran llit, "imatge recurrent com a lloc on naixem i on morim", en diu la crítica. Un llit "arte povera", tant com el sostre que el cobreix, en contrast amb el classicisme dels dos ornaments a cada costat, que recorden un capçal. D'esquerra a dreta, els diaris ratllats que parlarien de la vida que passa, "abans-després", seguint la fletxa. Amb la flassada feta servir més pel cantó dels diaris, que parlaria de l'experiència. Aquesta austeritat, aquesta malencolia, és molt autèntica, i estètica, després de tot.
Una bona intepretació, no sempre fàcil, de l'estètica artística d'en Tàpies.
ResponEliminaXavier,
ResponEliminano és fàcil, però dóna molt de sí, Tàpies.
Interesante modo de percibir a Tàpies.
ResponEliminaAna,
EliminaJa he publicat d'altres comentaris de la seva obra, que m'agrada molt.
Té molt de mèrit interpretar l'obra d'en Tapies.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Gràcies, sa lluna, no és tan difícil!
EliminaL'experiència de servir l'art és molt original i et manifesta amb tot el teu cor. Ho planteges molt bé.
ResponEliminaCordialment.
Moltes gràcies, Rafael! Feia temps que no feia interpretació i prou.
ResponEliminaHo fas molt bé, això d'ajudar a entendre un art sovint difícil. Potser d'altres hi veuen altres coses, i al capdavall, com en la poesia, cadascú per on l'enfila. Estimulant.
ResponEliminaInterpretar m'agrada moltíssim, fins i tot quan escric jo mateixa poesia.
EliminaObro la porta,
ResponEliminael frec de les cortines en la paret,
el so del vent regirant l’habitació,
són els sons que trobo dins.
Petita, només té una taula per a tot,
una cadira i un balancí.
Sota la finestra,
queda l’altar per on passa la vida,
el goixos i els sacrificis,
el pler i el descans,
on de vegades pensant,
penso amb tu i amb el passat,
perquè el present es viu i el futur s’espera.
Tants records sobre el matalàs,
tantes esperances,
tants somnis i tants mals sons.
Tantes vides canviant.
Un univers entre llençols
que ningú endevina,
que ningú imagina.
Qui sap si... algun dia
tornarà a ser el meu univers feliç.
qui sap si...
qui sap si...,
ResponEliminam'agrada molt "tants somnis i tants mals sons", em fa pensar en el contrast entre l'abstracció i l'empatia en les nostres vides.