dilluns, 28 de maig del 2018

De peus a l'aire

TÀPIES, Antoni Pantalons sobre bastidor, 1971

Quadre girat,
pantalons cap per'vall.
Sentit copsat
més enllà de l'estil,
les taques també parlen.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

9 comentaris:

  1. xavier pujol29 de maig del 2018, a les 12:13

    Un bromista diria que en Tàpies va estendre els pantalons per a que se li eixuguessin.
    Tu n'has sabut extreure un poema dels teus. Dels que fan pensar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals30 de maig del 2018, a les 6:45

      Uns mica de broma ja ho és, aquesta obra, Xavier. Però comunica tant o més que un quadre convencional.

      Elimina
  2. Unknown2 de juny del 2018, a les 18:21

    Deixo volar amunt la meva imaginació,una pinzelada de color i vida en la trifulques de cada dia.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Jordi Dorca5 de juny del 2018, a les 16:58

    Taques amb molt de sentit.
    De l'humor.
    I de vegades, bé que no sempre,
    l'humor ens salva.
    Però aquests pantalons no els salva ni la tintoreria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals10 de juny del 2018, a les 18:00

      Jordi,
      Disculpa que no t'hagi contestat fins ara. He deixat de rebre les notificacions de comentaris. Aquest blogger...

      Elimina
    2. Helena Bonals10 de juny del 2018, a les 18:01

      Sí, aquests pantalons no van ni a l'Humana. Però artísticament tenen molt d'encant.

      Elimina
  4. Teresa Duch7 de juny del 2018, a les 20:02

    Em costa una mica d'entendre aquestes manifestacions artítiques, Helena, però en aquest cas el teu poema m'ho ha fet entendre tot.
    El del Jordi també m'agrada amb aquest final tan realista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals10 de juny del 2018, a les 18:02

      Teresa,
      Hi ha molts Tàpies d'aquest tipus, i m'embadaleixen.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)