divendres, 4 de maig del 2018

JUANJO Cablejat dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller

La joia només s'aconsegueix si primer hi ha la lluita entre contraris. "Te'n vas al cel quan has estat a l'infern", he llegit alguna vegada. El terme mig entre el blau marí de la nit i la lluna blanca és el blau cel, l'eutímia del dia.
Publicat per a

12 comentaris:

  1. Pere4 de maig del 2018, a les 18:03

    Tots els blaus del cel es llegeixen ... entre línies.

    Bona tarda Helena.

    ResponElimina
  2. xavier pujol4 de maig del 2018, a les 20:37

    La imatge em suggereix un arquet tocant les corfes d'un violoncel.
    Sona una música en degradat de blaus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 de maig del 2018, a les 21:53

      Xavier,
      Jo no puc deixar-hi de veure les quatre barres i la bandera espanyola!

      Elimina
    2. xavier pujol6 de maig del 2018, a les 9:32

      Aleshores la música d'un dels bàndols és: "a por ellos"

      Elimina
  3. artur5 de maig del 2018, a les 13:15

    Com be interpretes , fins que s'arriba a la joia has de travessar primer un incert creuament de "cables" grisos , que potser et lliguin més al infern o pots desfer-te'n i arribar als blaus !
    Bon dissabte!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals5 de maig del 2018, a les 13:30

      Artur,
      Són cables rectes, abstractes, però són un bon nus!

      Elimina
  4. Jordi Dorca7 de maig del 2018, a les 16:25

    Bon trànsit d'idees.

    ResponElimina
  5. Helena Bonals7 de maig del 2018, a les 16:34

    Moltes gràcies, Jordi! Les idees transiten pel cel!

    ResponElimina
  6. Unknown2 de juny del 2018, a les 17:53

    Cordes encreuades,la musica i el silenci.

    Una abraçada.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)