diumenge, 27 de novembre de 2016

Sense precedents

CREA, INVENTA, ESCRIU: L'arbre solitari
dins Antaviana


Pobre escriptor,
l'aigua tan sols t'arriba
quan ja no hi ets.

14 comentaris:

  1. Quanta intensitat en tan poques paraules! Aquest poema és una meravella Helena! Moltíssimes gràcies!

    ResponSuprimeix
  2. Molt bonic. Quina llàstima que l'aigua no arribara abans!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Mari,
      cal creure en el que hom fa, més enllà de les modes.

      Suprimeix
  3. Una interpretació molt encertada, Helena!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme,
      gràcies, les idees em vénen com un llamp, després ho retoco una mica.

      Suprimeix
  4. En alguns casos és tal com ho descrius Helena. Tal com ho descrius així de bé.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Xavier,
      en alguns casos especialment notoris: Pessoa, Kafka, Lampedusa. I en pintura, Van Gogh.

      Suprimeix
  5. Boniques paraules que engloben un poema. Fins a la vida molts tenim la sensació que les coses ens arriben massa tard.

    ResponSuprimeix
  6. Alfonso,
    En puc fer un poema, d'això que dius.

    ResponSuprimeix
  7. La solicitut del poeta,plena de colors i de llum,que desvella la nostra capacitat d'admiració.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  8. Sense assaborir-la.
    Excel·lent, nina!

    Aferradetes.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. sa lluna,
      sí, sense assaborir-la, però sabent dins seu tot el que val, la fe en un mateix que li permet d'anar endavant.

      Suprimeix