diumenge, 7 de novembre del 2010



MAGRITTE, René Clau als camps

L'art és una finestra oberta, però encara que vulguem que reflecteixi la realitat, segueix sent art. I encara que sigui art, és real alhora. El marc de la pintura coincideix amb la idea de la finestra. El vidre trencat podria ser real si no continués reflectint els camps, el detall més important que tenim que es tracta d'una pintura. Una pintura que, com la poesia, perllonga la nostra existència una mica, fins i tot quan ja hem topat amb el vidre de la vida i aquest s'ha trencat.

2 comentaris:

  1. Helena has fet un comentari molt líric, m'agrada molt el concepte de poesia com a element que perllonga la nostra existència.

    Jo acabe de penjar un porma, jugant amb la creació,que igual et resulta una mica estreny, perquè de fet a mi m'ho sembla, no sé si deixat-lo o suprimir-lo.

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Molt bo el detall dels vidres trencats! si no ho dius no m'hi fixo.

    ResponElimina