PRAT,Toni Margarida Poesia visual num. 141 dins Poesia Visual

El "m'estima/ no m'estima" alhora. Els pètals que volen aparellar-se de dos en dos. Les interpretacions que tenen més d'una lectura.

PRAT, Toni Progressió geomètrica. Poesia visual núm. 129. Matemàticopoema núm. 17. Dins Poesia visual

Del personatge pla al rodó. De l'aprovat a l'excel·lent. Sempre a contracorrent. Els esglaons, tal i com se sol orientar la imatge, de dalt a baix, d'esquerra a dreta, fan baixada, arribar a l'excel·lent sempre és una pujada.

LÁZARO, David. Hacia la luz dins Buscando lo invisible 

Posta de sol
que es complementa amb tu,
cable, progrés.

DUQUE, Manuel, 1972

Que "la pintura podia estar carregada de poesia i sensibilitat i ser clàssica i espiritual alhora", creia Matisse. Aquesta obra plena de joia de viure desmenteix que tota l'abstracció és abstrusa o depriment, i que tot el primitiu no és delicat. Avui en faig 41, i m'agrada de celebrar-ho.

CASTELAO, Oscar. Heaven's door, dins Mustapanki

"Picant a la porta del cel" diu la cançó en anglès. És brutal, aquesta imatge. En ella mateixa una porta al cel. Que pot ser tancada o oberta, depèn de si la sabem interpretar bé.

Per al 250è joc literari de Jesús Ma Tibau i poemes visuals de Toni Prat

Vencen els blancs.
Simetria trencada.
Els de fosc, perden.

MINIMAL. El cielo está garabateado. ¿Quién lo desgarabateará? Dins Minimal Abstract

Com la part de sobre de la Fundació Tàpies. Un element que contrasta amb l'antiguetat de l'edifici, o un element que contrasta amb la senzillesa i nitidesa del blau del cel en aquest cas. El contrast és bo perquè aquest garbuix de línies en el fons hi té molt a veure amb allò immaterial que sol representar el cel sobre els nostres caps, pot ser la metàfora d'un núvol, és una abstracció, és bellesa.

MUNCH, Edgar. El crit

Línies de punts

El crit exponencial de la mudesa.

Clam mut. Crit sord.

(Olivares, Agustí, dins Una cosa molt gran en una de molt petita)

La força de l’originalitat d’aquesta obra, de la seva angoixa en silenci, és contundent com un crit. El pont cap a l'abstracció, la manca d'empatia, seria el pont entre el naixement i la mort.

LEPPÄLÄ, Anni Wood (Interior) 2010 dins Barbara Gross Galerie 

Fusta d'arbre mort. Estelles seques, com la petrificació del sentiment. Món interior descobert, a la intempèrie.

Anni LEPPÄLÄ, Anni. Shadow, dins Barbara Gross Galerie

Més enllà de l'empatia amb què omplim la nostra vida, hi ha les ombres que s'entreveuen entre aquesta mena de teixit que fan les espigues de blat. Blat que per l'aparença daurada s'escauria amb aquesta felicitat que envolta les roques de duresa de la nostra existència.