SOLÉ, Alert, dins Bloc Albert Solé

Una idea senzilla, però efectiva: la posta del sol sempre tan romàntica, entre els terrats plens d'antenes de televisió i de grues tan prosaiques, tot i tractar-se d'una vista de Sitges, lloc pintoresc. Em recorda un poema de Margarit:

Retorn
La lluna aporta el seu prestigi antic
a aquest petit abocador apartat,
clausurat, i que mira vers la vall
on, llunyans, parpellegen alguns pobles.
Quan veníem de nit a llençar escombraries
ens quedàvem a veure el firmament.
Sota la lluna, el vell abocador
ara és cobert de romaní i espígol:
hi ha una remor de bèsties creuant el sotabosc,
mussols enlluernats pels fars de cotxe.
Però no té ja aquella força
de quan ens hi quedàvem a mirar,
voltats d'escombraries, les estrelles.

MARGARIT, Joan Misteriosament feliç

Coberta del poemari de Joana Navarro, Esqueixos

En aquesta coberta hi hauria dues idees paral·leles: per un costat una espelma minúscula davant de la llum del sol, que, encara que el sol es pongui, seria una cosa molt petita davant d'una incommesurablement més gran. Per l'altre, unes pedres erosionades, que serien fetes de la  mateixa matèria que els minúsculs grans d'arena, una altra cosa molt petita davant una altra substancialment més gran. Allò petit pot semblar gran o petit depèn de com es miri, de la mateixa manera que les persones humanes ho som en el sentit positiu i el negatiu alhora, d'humanes. La paraula "esqueixos" la Joana l'ha agafat en el sentit de coses petites, justament, com ho són les "tankes" que conté el poemari. Jo he llegit el llibre i, per cert, aquesta portada se li escau en bellesa i lirisme.

PEPPER, Steve. Dins el bloc Adverbia

Aquest solapament entre l'arbre i la muntanya, entre el primer pla i el rerefons, és molt aconseguit. Les branques de l'arbre tendeixen cap amunt, com la muntanya il·luminada pel sol. Entre allò petit, l'arbre, i l'immens. Mens agitat molem, amb aquesta imatge el fotògraf ha aconseguit de dir alguna cosa, de "moure" la muntanya.

BENCHAMMA, Abdelkader. Dins l'exposició Signal Faible, 2011, ADN galeria

La fusta, un material dens, sec i orgànic, trencada a bocins igual que un vidre, material cristal·lí. Allò rústic sembla fred i modern en la manera de trencar-se, en definitiva. Tot alhora, el que només és possible en l'art.

BENCHAMMA, Abdelkader. Dibuix mural a Printemps de Toulouse, 2009. Dins ADN galeria


D'on ve una revolució, l'enamorament, la inspiració: d'allò més elevat, de l'emoció, del llamp, com en l'esclat de llum congelada en aquesta instal·lació. Després pot acabar deteriorant-se, invalidant-se la noblesa inicial, com ha passat a Rússia el segle XX.

MERINO, Eugenio. Dins ADN Galeria

La ironia d'aquesta imatge és brutal. Les lletres pròpies d'un anunci, "Happy meal" (àpat feliç), en ple cor de l'Àfrica que pateix fam. I en el color groc de l'or, del materialisme, per tenir més força la ironia. Cada cop que tenim un "àpat feliç" hauríem de recordar-nos de la impotència dels altres.

GEERS, Kendell. Dins l'exposició Hellraiser, a ADN Galeria

Aquesta rosa emergint d'una pedra escultòrica: com de l'hivern en sorgirà la primavera, tots els gèrmens amagats d'allò que sembla estèril.