HOCKNEY, David. Splash

El moment de saltar al buit, de submergir-se, com quan es té una idea. Idea que trenca amb tota la calma aburgesada de la resta de la imatge, que la transcendeix.



Piazza Popolo, Roma, des 10
dins Balaphoto

Els esglaons es pugen lentament, l'aigua baixa de cop, però tot i això el fotògraf ha aturat la visió del doll d'aigua. Ha retingut l'instant de joia en arribar a qualsevol cim, instant completament efímer, com ho és la bellesa.

LÁZARO, David. Turistas, dins Sinfonías urbanas

Un reflex, segons Plató, és allo que existeix però no és real. També els turistes són visitants però no domiciliats. La seva permanència és transitòria com aquest reflex en l'aigua del bassal, amb la solitud que, al capdavall, pateix la ciutat davant el qui va i ve.

SIMÓ, Fran. Hi tech, dins De camino a ninguna parte

Un telèfon sempre ha estat sinònim de comunicació, de socialització. Però ara més que mai ens comuniquem sense moure'ns amb les xarxes socials via telèfon, via internet. El títol del bloc on hi surt aquesta imatge s'escau molt al sentit d'ella, la xarxa seria l'escala que no mena enlloc. El sol il·lumina aquest objecte "Hi tech", molt per sobre d'ell en transcendència.

PUCH, Gonzalo dins Art Nueve

(segona versió)
Les matemàtiques, l'abstracció, comprimides en una mena de píndoles, de garbuixos de paper. La saviesa, les obres d'art, també són com píndoles, idees que no han de venir soles per anar bé, s'han d'interrelacionar entre elles, si no s'obliden. Nou boles, com les nou notes fins al deu, cada cop més gruixudes, cada cop més savis.

PRAT, Toni, Roda humana dins Poesia visual

El progrés, la goma del pneumàtic, no s'oblida d'allà on prové, la bellesa primitiva, les petjades que s'esborren, el passat, la infantesa. "L'home és el que queda del nen", diu Ana Ma Matute.

Coberta del llibre de poemes 
Marbre d'aire 

Un títol que és poesia, una imatge que funciona. Allò granític sembla que no pesi gens, paradoxalment. El que és eteri al mateix temps és feixuc. Com un altre títol, La insostenible lleugeresa del ser. Tot alhora, el que només passa en l'art.