Fotografia dins Ral·lis fotogràfics
de la Diputació de Barcelona

Com passa amb la Crítica de la raó pura, de Kant, hi hauria la crítica de la natura pura. Enlloc com sobre les rajoles el nen podria córrer tant, avançar tant. La racionalitat es complementa amb la intuïció de manera efectiva moltes vegades. Som fets de carn i ossos.

WILLIAMS, Christopher
Cutaway model Nikon E.M. Shutter, 2007

Entre el que l'ull veu i el que la càmera retrata hi ha la mateixa distància que entre un objecte i la seva metàfora. Tota una sèrie d'engranatges, de filtres, de capes, els del talent simbòlic del fotògraf o poeta. Aquesta imatge faria reflexionar sobre la subjectivitat de l'art.

PLA MONTFERRER, Enric
dins el seu bloc

Aquest instant en què la cullera se sosté sense vessar cap líquid és màgic, com la poesia. L'equilibri de l'equilibri, la fragilitat entre el nord i el sud, entre els que segueixen i els que no, entre els que mengen i els que no.

Imatge de Herbert List

Aquest autor sol dir sempre el mateix. Un got mig ple d'aigua, paral·lel a l'horitzó del mar. El més gran, metafòricament, en el més petit. Com en aquesta altra imatge. Un horitzó que normalment s'escapa, i que com aquell qui diu és a punt de ser begut, és a l'abast de la mà.

MIGNONNEAU, Laurent i SOMMERER, Christa.
Life Writer, 2006

Una novel·la és feta d'art i vida. Aquesta màquina d'escriure, que genera petites figures en lloc de tipografia, el que serien els personatges de la narració, estaria fabricant vida. És curiosa l'aparença de taques de tinta amb moviment, que no poden ser pas producte de la tècnica. Tot i que en aquest cas la bellesa s'amagaria darrere les tecles, i també darrere el full, en el corró de la màquina, l'inconscient.

Imatge de Herbert List

Les formes, les convencions, els arabescos, a baix. El contingut, al cel i en els núvols, com també en l'interior del gerro. Contingut inaferrable, inefable. No es pot prescindir de cap dels dos elements contradictoris, ni en l'art, ni en la vida.

Paraigua roig dins Las fotos más alucinantes

El paraigua protector de la nostra fràgil humanitat contrasta pel seu vermell amb el cel embromat sobre el mar, tant com amb el terra cobert de verd. Un paraigües que és com el refugi d'un llibre, com un poema que s'estén.