Estem urbanarts 008. Forte i mezzoforte a la porta
2012 Tarragona. Dins Estic tartar

El que permet d'obrir una porta, per atrotinada o basta que sigui, sempre és l'art. Saber dirigir una orquestra de músics, com un conjunt de paraules, per seduir un espectador, una persona. El que enamora "ho funden els poetes".

Paraules que cerquen música

Paraules que cerquen música dins Hora Blava

Edat d'or seca,
aviat arranada.
Música als núvols,
les fulles s'hi projecten.
Vestigis del passat.

BANKSY. Grafitti a Londres dins Col·lectiu d'antiartistes

La reina tocada i posada, al mig del carrer, parlant amb el "llenguatge" dels grafittis. Les convencions i la intempèrie, tot alhora. De parets especialment artístiques com aquestes crec que aquí no se'n veuen tantes. Els fet que els grafittis siguin críptics crec que seria un senyal que volen ser art, al capdavall.



Imatge presa de la xarxa
dins el bloc de Manuel Martínez Barcia Un embrujo de fuego

Qui escriu això sempre ha dit que és molt intel·lecte i molt poc cos, i que l'art se li dóna, però no pas el musical. Que les carícies siguin com tocar les tecles d'un piano, és doblement impactant, tant amb les tecles blanques com amb les negres, amb la mà dreta com amb l'esquerra. L'art és un amant que hem de tractar bé, tant com un instrument que hem de fer sonar bé.

Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
 Imatge dins el bloc La antorcha de Kraus

Com riquesa en un banc que no es pot tocar. Com un quadre que no es deixa interpretar, mostrant i amagant alhora. La bellesa que el progrés sol fer inaccessible. Però que no deixem d'albirar.

AREÑAS i RUSIÑOL, Consol. Colors 
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La correspondència entre les flors blanques del primer pla i els núvols blancs del fons em sembla molt maca. El camp vermell de roselles entremig, de la mateixa manera com la primavera es troba entre la terra eixorca de l'hivern i els camps que s'agosten a l'estiu.

MARTÍNEZ BARCIA, Manuel dins Un embrujo de fuego

El sentiment que desvetllen les branques dels arbres, el dels campanars, seria el de com si tots els elements de la imatge tendissin cap amunt, amb la lluna plena com a referència al fons. Almenys, encara que no es puguin tocar, visualment se solapen dos elements relacionats.