diumenge, 22 de novembre del 2015
divendres, 20 de novembre del 2015
![]() |
| Carreteras dins Las Fotos Mas Alucinantes |
"L'important c'est la rose", l'important és la planta, diríem parafrassejant Gilbert Bécaud. Per no fer malbé la bellesa única bé podem adaptar les circumstàncies que l'envolten. És la raó que es rendeix davant el sentiment. Quan els que ens van en contra empatitzen amb nosaltres.
dijous, 12 de novembre del 2015
![]() |
| Vellesa dins Poesia Visual d'Àlex Monfort |
La vellesa, la decadència que forma part de la nostra vida des que naixem, acompanyada de les mostres de progrés que van més enllà de la nostra aparença decrèpita. Progrés que fa allargar la vida, que continua exactament igual, com deia Sèneca. Un bastó que és fet d'una branca nua, sense ornaments, però bell al costat de l'ortopèdia.
divendres, 6 de novembre del 2015
![]() |
| Antoni, Esperança dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
L'amor és sòlid far que difon llum
enmig de la tempesta i la foscúria:
estel per als navilis sense rumb,
estel d'oculta força, allà a l'altura.
SHAKESPEARE, William, dins el Sonet CXVI
(traducció de Gerard Vergés)
Aquesta imatge és en ella mateixa un far, que la fotografia ha copsat. Un contrast gairebé abstracte és el que hi ha entre la llum del far i el cel casibé negre del tot. L'esperança en la vida a vegades és petita, com la poesia, però sòlida si es basa en l'amor.
dimecres, 4 de novembre del 2015
![]() |
| CALVO GALÁN, Agustín |
Darrere les imatges només et tinc a tu. Interpretar una imatge amb paraules és com espiar dintre seu, aprofundir, buscant el seu sentit. Allò que per a qui escriu això és el que més li agrada de fer quan fa poesia.
Etiquetes de comentaris:
Poesia Visual
diumenge, 25 d’octubre del 2015
![]() |
| Camins d'anada i tornada dins Fotofília |
Peus que trepitgen la sorra fins l'horitzó, que van i tornen d'ell com el passat i el futur. Com els versos i les seves interpretacions, que sempre multipliquen el sentit original.
diumenge, 11 d’octubre del 2015
![]() |
| GriFOLL dins Poemes de llum |
Els peus cap per avall, a dalt de tot de la imatge. Uns peus pudorosos, tapats, junts. Com una metàfora que mostra al mateix temps que amaga, que diu la veritat al mateix temps que menteix, que és transparent al mateix temps que distorsiona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






