Últims dies d'estiu

Últims dies d'estiu dins Antaviana

Ja no fa falta
cap barret contra el sol,
que es pon abans.
Del classicisme es passa
al clarobscur barroc.

Com apuntava al post anterior, la millor obra és la que diu el màxim de coses amb el mínim de paraules. Qui escriu això no entenia el per què del canvi en el disseny del logo de Google. De tan transparent com és, es fa invisible aquesta G que és com el botó clàssic d'entrada a un ordinador. Un botó que ens obre tot un món, com Google. Un disseny genial.

bla dins Las Fotos Mas Alucinantes

"En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res".

(Ludwig Wittgenstein). 

La por a l'espai buit, el respecte per la poesia.

Coneixes Granollers?
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Una definició de poesia: allò que diu el màxim de coses amb el mínim de paraules, allò que es despulla del que no és essencial. Només cal una pàgina en blanc generalment. En aquest cas l'aparador és cobert, perquè l'únic que hi ressalti és el text de Ramon Llull, perquè hi càpiga l'amat i també l'amic.

Arbre complicat dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller

Si vols tenir en compte més d'una opinió, perquè les coses es poden veure de més d'un costat, pot ser que se't compliquin les coses. "Truth is rarely pure, and never simple", deia Oscar Wilde.

Concisió

Fogueres del pleniluni dins Relats en català

Un foc petit

a imatge del més gran.

Cremen els versos.

Helena Bonals


Terra i cel

Fredor de lluna,
passió de les flames.
Es fan mirar.

Helena Bonals


El foc i l'aigua
la nit de Sant Joan
cerquen paraules.

Mari Català


La flama viva
escriu versos de lluna.
La llum llunyana.

Xavier Pujol


La lluna plena
contemplant la foguera,
pensa un desig.

M. Roser


Bella imatge
sota la lluna plena.
Foc i desitjos.

sa lluna

Un cant a crits

Disseny gràfic: Helena Bonals

Jo sóc aquesta hac del meu nom,
invisible, intangible, inaudible,
ornamental i prescindible,
però absolutament rellevant.