Imatge del LIBER 2007 a Barcelona

Avui el meu comentari sobra, de tan el·loqüent com és la imatge. En aquest bloc parlo sovint de llibres, la meva passió, i en aquesta imatge s'hi veu reflectit que els llibres s'estimen i serveixen per estimar alhora, a través d'ells.

VALLOTON, Felix, El baló

La felicitat del joc de la nena és amenaçada per la foscor que sembla que la persegueixi. Abstracció i empatia. Anem on anem sempre farem una mica d'ombra, però entre les ombres sempre hi ha una mica de claror.

Imatge presa de la revista Álbum letras-artes número 90, pàg. 6

Qui no vulgui passar per les coses dolentes de la vida, haurà de creuar-la pel pont de l'art, de les ombres en contra de les aparences, de la solitud.

DESMAZIÈRES, Eric, El vent 1989

Un habitacle aristocràtic, tocat i posat, es veu envaït per un vent molt fort, que ho revoluciona tot. De la mateixa manera, l'art del segle XX ha estat envaït de primitivisme, d'abstracció.

POGOLOTTI, Marcelo El jove intel·lectual (1937)

Com apuntava fa un temps Jordi Dorca en aquest bloc, l'esperit de l'intel·lectual tendeix a l'infinit, però hi ha la mort al darrere amb la daga esperant: la transitorietat que ens empeny a escriure, a viure com només es viu creant. Si visquéssim per sempre, res no ens esperonaria.

O'LEARY, Chris, Sense títol

Una mena de bodegó, en què, apart de possibles plantes o flors o fruits, el que més hi trobem són llibres de colors vius, com si fossin fruites. I és que els llibres també es consumeixen, i es marceixen, però perduren una mica més.

La imatge de la felicitat arcàdica del fons, amb una persona llegint al camp, també ho és de la dignitat, deia un professor meu d'història de l'art.

KÜHN, Heinrich, La prada, 1898

Aquesta fotografia em recorda Monet. Una escena molt bucòlica, no hi passa res, precisament perquè és bucòlica, clàssica. L'art ha de ser original?