dimecres, 31 d’agost del 2011



JOHNS, Jasper, Painting with two balls, 1960, dins la revista Arte y parte nº 92

M'agraden molt els colors i els traços d'aquesta pintura, però també m'agrada aquesta escletxa en el quadre, ocupada per dues pilotes que poden metaforitzar dos pits o dos testicles. Em sembla que és evident el que transmet aquesta obra, per a totes les pesones amb un mínim de sensibilitat.

dimarts, 30 d’agost del 2011



CLEMENTE, Francesco Mi última pintura, 1985

La clau de la interpretació no es troba mai en la superfície, sinó en la profunditat de l'obra, com del mar. En tot cas, com en la "teoria de la paraula viva" de Maragall, hi pot haver alguna pista en la superfície del quadre.

diumenge, 28 d’agost del 2011



VERLAG, Joachim & Malik, Horror vacui , dins Joachim & Malik verlag

El Palau Nacional de Montjuïc també, tristament, està tapiat així. L'horror vacui (l'horror a l'espai buit) és la primera cosa que ha de desaprendre un dissenyador gràfic. En aquest cas, la porta tapiada té una certa bellesa, a través dels maons amb què ha estat construïda, però l'asfíxia és total, la por a la llibertat també.

dissabte, 27 d’agost del 2011



FUSS, Adam Sense títol, 1988

El meu admirat D.H. Lawrence parlava de la persona tossuda, apassionada i individual, i de com la societat fa que hagi de deixar de ser-ho.

Aquesta imatge també em recorda un espermatozoide, el que aconsegueix de guanyar la cursa per fecundar l'òvul (i que des d'aquest punt de vista, en teoria ha de ser el millor).

Sigui com sigui, aquesta mena de serp aquàtica va deixant rastre en la immobilitat aparent de l'aigua.

divendres, 26 d’agost del 2011



MASAHIRO OKU dins The sensous line

Les extremitats, les mans, apropant-se al seu origen, l'espatlla, el coll i el cap. Un nu molt auster, molt bell en aquest contrast. De la superfície, l'ornament, a l'estructura, i de l'estructura a l'ornament. De la foscor a la claror i de nou a la foscor.


dimecres, 24 d’agost del 2011



MONT, Miquel, dins la revista Arte y parte número 92

La fina capa d'or, lleugerament arrencada, mostra la falsedat, l'aparent riquesa del quadre. La contundent frase que l'ocupa em recorda Margarit al poema "Edat roja", quan diu "Que mai no hauràs viscut/ cap edat d'or". L'escepticisme d'aquesta obra és brutal. Està dient que sabràs que has trobat el gran amor simplement perquè no tindràs la seguretat de retenir-lo.

dimarts, 23 d’agost del 2011



KIPPENBERGER, Martin, Carrito de bebé dins la revista Arte y parte número 92

Per als qui la seva obra és com els seus fills, la pintura en seria el carret, i per als qui només troben teca, i de pernil ibèric, en l'art. El realisme de la pintura, encara que simbòlic, indicaria que malgrat tot el pintor toca de peus a terra.