BLANCO, Florencia Lucas (San Miguel del Monte) 2008 dins Alejandra Von Hartz Gallery

El mirall que és un retrat (l'art), reflectit en un altre mirall (la interpretació). Els dos reflecteixen la realitat, encara que només sigui com una fotocòpia, que he llegit alguna vegada, encara que allò reflectit existeix, però no és real, com les ombres de la caverna de Plató. Entre els dos, una cadira per seure i reflexionar en aquest art, i unes flors autèntiques, que contrastarien, possiblement. En aquesta imatge el retrat no és fora de lloc, sembla, no és com l'anterior imatge de la mateixa autora en aquest bloc.

BLANCO, Florencia. Fotos al óleo dins Alejandra Von Hartz Gallery

Els retrats antics al costat d'una nevera antiga i molt feta malbé, però que potser encara funciona. Una nevera que, com un congelador, serveix per conservar els aliments més temps que del natural, de la mateixa manera que un quadre ens fa sobreviure una mica, que l'art és memòria tant com futur.

MONFORT, Àlex. "La letra con la sangre entra". El xiuxiueig. Poesia Visual d'Àlex Monfort


Els infants aprenen a parlar sense esforç. En canvi, de llegir i escriure costa força més, és per això que es van inventar aquesta frase. Hi ha uns quants escollits que a banda de trobar-ho dur, hi troben plaer i goig, en la lletra. La imatge és molt senzilla i directa, no entra pas amb sang.

TISCORNIA, Ana. For Instance, 2011, Intervened chair, dins Alejandra Von Hartz Gallery

Mig món se'n riu de l'altre mig. Cada mig món, en el fons, es complementa en l'altre mig, un és una part de l'altre. La paret és el que marca el principi i el final de cada part de la mateixa cadira, paret freda contra la qual destaquen les formes rústiques, nobles i acollidores de les dues parts, tot i que ningú hi pot seure al capdavall, les dues parts són massa limitades, com sol passar a la vida quan te'n vas pels extrems.

MAYA, Nicolas de Tejedores de luz

Un peu gegant, escultòric, tocant el terra, un altre peu aixecant-se de la superfície. "Teixidors de llum" ho són perquè són blancs els dos peus, i perquè en fer el gest d'avançar són com un fil entrelligant-se en un altre. La constitució doble de les persones, la seva ambivalència simbòlica, que ens permet de veure en perspectiva, de sentir en estereo, també ens permet de planar i no planar alhora.

ARIAS, Soledad Like you I forgot 2007 Alejandra Von Hartz Gallery

"Com tu vaig oblidar": com l'observador que oblida tot prejudici davant d'una obra d'art i la interpreta espontàniament, l'autor ha oblidat tot allò negatiu de la seva experiència i es queda amb els núvols, amb la idealització que queda en l'inconscient un cop s'ha oblidat.

ORTEGA, Clara G. Green grass color chart, dins Alarcón Criado Galería

Els matisos de les coses: hi ha verds i verds d'herba. No tót és verd fastuc ni tot verd fosc, de la mateixa manera que no tot és blanc o negre. La realitat té innombrables tonalitats. Com es veu en aquesta obra que sembla una guia de colors Pantone natural.