Árboles dins Las fotos más alucinantes

L'amor partit entre el cel i la terra, entre els núvols i les arrels dels arbres. Amor que és del cos també, d'aquests sentits en forma d'espigues de color rosa. El núvol del sentiment rega l'arbre, però sol ser millor que no ho faci gaire.

Estación de tren. Dins LABERINTO DE LLUVIA

Qüestió de temps. Un rellotge antic en una estació vella. El retorn del passat en cada tren que transita cap al futur.

Playas dins
Las fotos más alucinantes

Tan breu la vida!
Tres versos envoltats
d'un gran silenci.

Jordi Dorca


Com en el Romanticisme. La persona petita davant les forces de la natura. Persona que en ella mateixa porta aquesta força dins seu, un nervi que pot transmetre a un poema, per exemple.

Imatge dins el bloc LABERINTO DE LLUVIA

El que vol dir transcendir: creuar el carrer per canviar de vorera quan aquella en la qual caminàvem no ens serveix, momentàniament . I connectar tots dos costats de la calçada en aquest gest. Sempre tocant els peus a terra, la realitat, amb la grisor que contrasta amb les llums del fons, que serien els somnis, l'art.

LÁZARO, David. The end... dins Buscando lo Invisible

La vida és una cosa tan fràgil com un paraigües que el vent s'endú. Com un floc de neu en contacte amb el terra. Com les fulles nues de l'arbre que no protegeixen gaire del temporal.

PASTOR, Perico. Abans, 1983

Una via de tren, la seguretat, l'ofici, creuada per un camí que du al mar, segurament el somni, la vocació. Hi ha un fort contrast entre la terra i l'aigua, "abans" que es faci fosc. El camí al mar és tan directe com el de les vies, però els dos són difícils.

March, 16 2013 (11.30 AM) Dins el bloc Entre comes

Un paraigües, la funció del qual és protegir, a l'atur. Que enyora la pluja, la pluja lírica en un ambient sec, contrari a les gotes com versos, la pluja que sempre trenca amb l'empatia, la raó del dia.