LAGARTO, Lolita dins Píxel-accions

La vida reflectint-se en l'art. Art que és el producte de la inspiració en forma de pluja, sempre excepcional. Només a certs països la pluja té la constància de la prosa. En la resta, la inspiració prendria forma de poema, generalment.

Lolita LAGARTO , kiZáskiZáskiZás
 dins píxel_accions

Unes cares que miren, que ens miren, però darrere unes ulleres de sol, de manera continguda. Des de la foscor de l'obra volen ser mirades, més enllà dels ornaments del cap.

LAGARTO, Lolita Mes petits poupées

Una nina amb les extremitats com a elements accidentals, i amb el cos ple de caps, perquè el cap també és cos. Fa una cara que no hi té gens a veure amb el fúcsia que l'envolta, més aviat és una cara expressionista, abstracta, com el blanc i negre de la resta. Que es deixa agafar sense ganes. Com aquesta imatge no es dóna a l'espectador amb facilitat.

Beach dins The nicest pictures

Una part del gel de la infantesa arriba fins a la riba del mar de la maduresa, per a qui sap conservar-la, aquesta infantesa. És a la banda tocada, fosa per la calidesa de la posta de sol, quan se sol manifestar.

MIQUEL Ondulacions i distorsions dins Fotofília

Una obra d'art, com aquest fragment de l'Hospital de Sant Pau en forma part d'una, sempre distorsiona allò que reflecteix, sigui per embellir-ho, sigui per arribar amb més força a l'espectador. La finestra de l'espectador que s'obre a l'obra connecta amb l'altra finestra, tot vibrant amb ella. Una distorsió que s'escau a una obra modernista.

LAGARTO, Lolita dins píxel-accions

El cos és una gàbia. Com un maniquí sense cap, el cos quan només és cos és horrible.

s.t dins Poesia Visual d'Àlex Monfort

En aquesta vida només ens és permès de veure-hi pel forat del pany, aquesta és la nostra foscor inherent. Ens hauríem de treure les ulleres i sortir fora de la caverna de Plató, però aleshores ens enlluernaríem, i necessitaríem tornar a posar-nos-les. Al capdavall la nit és tan natural com la llum del dia.