L'important és la rosa

Ombra dins Relats en català

Potser és quimera:
virtual però autèntic.
L'amor de lluny.

Helena Bonals


T'ho dono tot.
Tant me fa que tu siguis
només una ombra.

Carme Rosanas

Memòria involuntària

SÁEZ, Empar dins Enfilant finestres

Molt de lirisme.
Cal, però, un cop de geni
per arribar-te.

Helena Bonals


Memòria tancada

Com un abisme
cal que el vidre es destreni
per ventilar-te.

Xavier Pujol

Wuthering heights

MIR, Joaquim Primavera a Montserrat dins Relats en català

Flors embolcall,
pedra erosionada,
contrast atàvic.

ROSANAS, Carme dins Col·lecció de moments

Què hi té a veure aquesta aquarel·la amb la Muntanya blava de Kandinsky?

Sobretot els colors, encara que en un ordre diferent. A la dreta el color del cotxe groc, a l'esquerra el garatge blau. El que és més material en contrast amb el blau espiritual. Enmig, el vermell apassionat.

Però hi ha molt més. Aquests tres garatges de costat, recorden el que és en el subconscient, perquè es troba contingut, amagat, en relació als pisos de dalt. Però en dos d'aquests pisos, els corresponents al vermell i el groc, només hi ha palla. És en el pis corresponent al blau on hi ha autèntica vida. La que correspon al sentiment autèntic. Ni groc, ni vermell. Però el groc és el més obert, el que posa en relació els estadants amb el món exterior. El que permet d'acabar fent totes aquestes interpretacions d'una aquarel·la genial.

Poesia visual de Toni Prat
dins http://www.poemesvisuals.com/

La poesia mossega, per això porta un morrió. Però l'hem de saber interpretar, treure-li aquest morrió. La poesia en general, una metàfora, mostren el món al mateix temps que l'amaguen. Prenem una metàfora molt i molt feta servir, una metàfora gairebé morta per aquest mateix ús: "cabells d'or". És evident que els cabells rossos, com les patates rosses (i no pas fregides), tenen un aspecte semblant a l'or. Però hi ha més que això. Els qui tenen els cabells rossos són més valorats en general que no pas les persones morenes, com a mínim són menys corrents, com l'or. Thomas Mann, a Tonio Kröger, feia dir al protagonista que només els rossos i d'ulls blaus són feliços. Tot això que explico és el que la poesia pot mostrar al mateix temps que ho amaga, totes les connotacions que es posen en moviment quan interpretem.

Poema visual de Toni Prat

Dins de la biografia Milena, de Margarete Buber-Neumann, la protagonista, Milena Jesenska, nòvia de Kafka durant un temps, que va anar a parar a un camp de concentració, explica com una parella de presoners, que evidentment passaven gana i s'havien aprimat massa, malgrat això s'agradaven. "L'amor és més fort que totes les barbaritats". L'home trobava la cama de la dona "bonica i desitjable" malgrat tot.

L'amor hauria de ser sempre així. Trobar bonica i desitjable l'altra persona, encara que dugui una cama com la d'aquest poema visual.

Què se n'ha fet

JUANJO, Coneixes Granollers?
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Progrés salvatge,
el desig pel desig
d'embrutar el món.