dissabte, 16 d’octubre de 2010



MATISSE, Henri Peixera amb peixos rojos

Hi hauria una analogia entre els peixos tancats, però amb un vidre que ho deixa veure tot, i la finestra d'aquesta habitació, que també permet als qui hi viuen de tenir una bona vista tot i estar dins d'una casa. La casa, la prosa; la vista, la poesia.

6 comentaris:

  1. quins colors mes bonics, els matissos de Matisse..

    ResponSuprimeix
  2. El vermell-taronja dels peixos està a dintre (els mobles? els coixins?)i està a l'edifici llunyà. El mateix color de la barana. La resta és blau fred. És com si aquests peixos estiguessin a tot arreu, o fossin al centre irradiant el seu color. No semblen gens tancats, gairebé volen.
    No cal que digui que m'han encantat les tonalitats d'aquest quadre, i això que Matisse no m'entusiasma.
    Ens llegim,
    h.

    ResponSuprimeix
  3. Molt bons comentaris totes dues. M'agrada que us agradi.

    ResponSuprimeix
  4. La poesia i el desig de volar contemplat des de l'interior de la casa. El recer de la llar i la projecció cap a l'exerior buscant noves mires, il·lusions i somnis tan llunyans com imposibles.

    ResponSuprimeix
  5. O el que és el mateix:

    "En mitad de la travesía a ninguna parte, necesitamos proyectar nuestros deseos contra el horizonte, más que nada para animarnos a seguir caminando"

    ResponSuprimeix
  6. Que dur, Joana. Però a vegades els déus ens atorguen els desitjos, tingues-ho present.

    ResponSuprimeix