dilluns, 17 de gener del 2011



CASTELLO-LOPES, Gérard, Lisboa, 1956 dins Fundació Foto Colectània

Què deixa més rastre en un carrer, la mesura humana de les formiguetes que avancen d'una en una, o bé la velocitat dels cotxes que no consten gairebé per enlloc. En el primer cas, és l'activitat que porta a algun lloc, ja que la inspiració és germana del treball quotidià, segons Baudelaire.

8 comentaris:

  1. Nomès a Lisboa podria fer-se una foto amb aquesta perspectiva :)

    ResponElimina
  2. Quina fotografia més bona! Les formiguets humanes... ja ho dius bé. Per cert, que n'hi ha una que se surt de la fila (ha baixat de la vorera i ocupa l'espai destinat als vehicles)... però hi tornarà.

    ResponElimina
  3. Si Baudelaire t'haguera conegut no tindria cap dubte en constatar que ets la prova palpable de la seua afirmació. No pares mai, ets tota una gran formigueta treballadora, com ja t'he dit alguna que altra vegada.
    M'agrada el zig-zag que el fotógraf tan bé ha copsat, el clarobscir i la sensació de moviment tan ben aconseguida.
    Ps: Cap problema en la inclusió del teu comentari!!! Per a mi suposa una satisfacció enorme que conste acompanyat el segon poema!!!
    Una gran abraçada

    ResponElimina
  4. El mateix carrer és fet per l'activitat de la formigueta humana, un rastre permanent doncs.

    Brillant imatge.

    Salutacions, Helena!

    ResponElimina
  5. Foscor o grisor, tant se val.
    En corrua, les formigues posen els carrers.

    ResponElimina
  6. El que sempre m'ha agradat de Castello-Lopes és aquella mirada realista, però plena de lirisme,
    que caracteritza bona part de la seva obra... La imatge, compositivament, és un prodigi... Bona tria!

    ResponElimina
  7. Hola Helena.

    Cantireta diu que li treuries suc a la foto

    http://mon-cat.blogspot.com/2011/11/visions-amagades.html

    m'ha despertat la curiositat i mirant per la teva finestra, he gaudit.

    ResponElimina