diumenge, 23 de gener del 2011



VERLAG, Joachim & Malik Frugal

El terme mig mai es troba en el centre, sempre és passar d'un cantó a l'altre, pel fil del ganivet. És tan inassolible, tan fugisser com l'horitzó. En aquesta imatge es mostra com el recipient per menjar només és en un dels dos costats del reflex de la llum de la finestra, del clarobscur. En un costat hi hauria la raó, en l'altre la intuïció, per exemple.

11 comentaris:

  1. Maneres de ser en el moment de triar... sovint predomina la ráo o bé, per contra, com tu dius,
    la intuïció -aquella raó que no es pensa. Tot i així sembla que tots tenim una inclinació cap a una o l'altre... Asimetria!

    ResponElimina
  2. "Primum manducare, postem filosofare", he pensat després!

    ResponElimina
  3. I al capvespre, quan canviï la llum, el recipient es mourà de lloc, de la raó a la intuïció. I els marges quedaran deformats per la inclinació del pensament, pel vestigi del dia.

    ResponElimina
  4. Sense desmentir gens ni mica la teva lectura, se me n'acut una altra en què la claror (la veritat) pot ser interpretada com una encertada combinació de llums i ombres.
    I que consti: no és meva sinó manllevada de Goethe, o d'algú -perdoneu- que ell citava, i ara jo no sé recordar.
    Hi ha, després, les lectures del MANDUCARE i de la fi del dia, talment la raó.
    Bon dia, xicra nostra.

    ResponElimina
  5. chuscartes:"la inclinació del pensament, pel vestigi del dia", en començar la nit, la intuïció. M'agrada.

    Jordi: Entre el blanc i el negre hi ha els clarobscurs, la veritat és amb ells, sembla que diguis.

    No la coneixia, aquesta paraula que acompanya "nostra", però he mirat el DCVB. "Bon dia", i tant, amb una bona xicra de xocolata!

    ResponElimina
  6. Ufffffffffff!!! despés de tante interpretacions m'heu deixat sense daber què dir!!! Són totes realment interessants!!!

    ResponElimina
  7. Coi, jo, de vegades penso que el terme mig, sense folosofia, és, senzillament, la indefinició, no?

    ResponElimina
  8. És una manera de veure-ho. Com si el terme mig fos el gris. Però jo crec que és més aviat el que he dit jo, un moviment constant entre els contraris.

    ResponElimina
  9. el terme mig si no es troba en el centre és que no existeix, perquè ja no és mig.. podem tenir la sensació algun instant d'haver-lo aconseguit.. però fuig a l'instant següent..

    ResponElimina
  10. ah! volia felicitar-te pels 101 posts! tan de bo en facis moltíssims més..

    ResponElimina