dimecres, 4 de maig del 2011



SONSECA, Manuel, dins De imágenes. Libros y lecturas

Una de les poques vegades en què l'art s'assembla a la vida, la vida s'assembla a l'art. Una correspondència entre les dues mans que dura uns segons, fins que no es giri el full.

7 comentaris:

  1. Ah! Bonals, l'art i la vida es confonen

    amunt i crits

    ResponElimina
  2. Gregori: per a mi no tenen res a veure. Són punts de vista. Gràcies pels ànims.

    ResponElimina
  3. Una meravella...Una correspondència meravellosa ni que sigui per uns segons.
    Ja m'haura agradat atrpar aquest instant!

    ResponElimina
  4. volia dir que m'hauria agradat atrapar...
    :)

    ResponElimina
  5. fanal blau: ja n'has atrapat d'altres, d'instants com aquest, la fotografia serveix per això.

    ResponElimina
  6. Amb tan pocs segons... I tanta vida que m'he perdut.

    ResponElimina
  7. Jordi: és veritat que els que us presenteu esteu 24 hores al dia ocupats?

    ResponElimina