dissabte, 27 d’agost del 2011



FUSS, Adam Sense títol, 1988

El meu admirat D.H. Lawrence parlava de la persona tossuda, apassionada i individual, i de com la societat fa que hagi de deixar de ser-ho.

Aquesta imatge també em recorda un espermatozoide, el que aconsegueix de guanyar la cursa per fecundar l'òvul (i que des d'aquest punt de vista, en teoria ha de ser el millor).

Sigui com sigui, aquesta mena de serp aquàtica va deixant rastre en la immobilitat aparent de l'aigua.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

7 comentaris:

  1. hiniare28 d’agost del 2011, a les 0:40

    Aquesta imatge és com la il•lustració d'un poema taoista: senzillesa, equilibri, ones que s’expandeixen en harmonia... I la natura com el millor artista.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals28 d’agost del 2011, a les 9:25

    hiniare: m'agrada molt el teu comentari.

    ResponElimina
  3. Jordi Dorca28 d’agost del 2011, a les 12:42

    Em recorda a moltes persones. I a mi mateix, perdona.
    Lluitar contra tot.
    I tanmateix una bellíssima imatge.
    Ens agrada molt.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals28 d’agost del 2011, a les 13:07

    Jo també m'hi sento identificada. Contra mundum.
    Sí que és molt bella, la imatge.

    ResponElimina
  5. Joana28 d’agost del 2011, a les 19:51

    Tot un remolí en plena lluita!!!

    ResponElimina
  6. Coralet31 d’agost del 2011, a les 15:36

    a mi no em sembla que lluite, l'aigua està en calma... em sembla més d'unió amb la natura, l'avanç tranquil. més com el que diu hiniare.

    ResponElimina
  7. Helena Bonals31 d’agost del 2011, a les 21:28

    A mi m'agraden més els comentaris de la Joana i el Jordi, però no dic que no del teu.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)