divendres, 26 d’agost del 2011



MASAHIRO OKU dins The sensous line

Les extremitats, les mans, apropant-se al seu origen, l'espatlla, el coll i el cap. Un nu molt auster, molt bell en aquest contrast. De la superfície, l'ornament, a l'estructura, i de l'estructura a l'ornament. De la foscor a la claror i de nou a la foscor.


6 comentaris:

  1. Un recolliment molt intimista que evoca reflexions molt personals.

    ResponElimina
  2. Automassatge en la part més íntima de la lluna.
    Aclaparat per les ombres.

    ResponElimina
  3. La insinuació fa que esclati la imaginació, i la bellesa hi és sempre present.
    Una abraçada, Helena.

    ResponElimina
  4. Doncs sí, Bonals, una bella imatge, potser amb un punt inquietant....

    ResponElimina
  5. Mans suggerents, allò més bell que poden fer és acariciar..., la imatge m'ho evoca.

    ResponElimina
  6. Joana: a mi no m'evoca pas reflexions molt personals, ja ho voldria jo.

    Jordi: aquest bloc aviat tindrà un any sobretot gràcies a tu!

    maijo: m'agrada això que "la bellesa hi és sempre present".

    Gregori: el punt inquietant el posen les ombres que diu el Jordi.

    audrey: hi ha un fado de la Dulce Pontes, a la pel·lícula Afirma Pereira, que parla de les carícies de manera sublim, m'hi has fet pensar.

    ResponElimina