diumenge, 8 d’abril del 2012



VIAJA, Ana Alhambra dins Anaviaja

El cel a la terra, la terra al cel. La palmera esclatant en l'aigua, els peixos nedant per tot arreu. Els reflexos convivint amb la realitat, allò submergit pujant a la superfície. El que és antic, artístic i perdurable, al costat del que és viu i efímer. Tot alhora.

6 comentaris:

  1. Mengen mona, els peixos? Les palmeres, es pentinen amb escates? Molt bonic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bonic el que dius tu! Els peixos no mengen mona, però els ànecs potser sí.

      Elimina
  2. Ocells-peixos, entrant i sortint del mirall de la mort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ocells-peixos de color rosa dins la foscor que fa de mirall del blau del cel.

      Elimina
  3. A mi em mareja una mica aquesta imatge. Però el que dieu m'agrada, són bons reflexos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és especial, la imatge. Fa pensar, a més de marejar-te.

      Elimina