diumenge, 17 de juny del 2012

CASTELAO, Oscar. Heaven's door, dins Mustapanki

"Picant a la porta del cel" diu la cançó en anglès. És brutal, aquesta imatge. En ella mateixa una porta al cel. Que pot ser tancada o oberta, depèn de si la sabem interpretar bé.

16 comentaris:

  1. Crec que les portes han de romandre sempre obertes, per a tots, i si són les d´aquesta preciosa imatge, més.

    Bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna: a vegades les portes poden continuar obertes en la poesia, en la fotografia, si ja no en la vida. Ja sé que no és gaire.

      Elimina
  2. Hi ha dues opcions, picar perquè t'obrin o tenir la clau, la clau per interpretar-la. Sí que és brutal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia: millor de tenir sempre la clau per interpretar-la, no esperar que t'obrin els altres.

      Elimina
  3. Respostes
    1. lolita: el cel no hauria de tenir porta, però el cel sol tenir la porta de la nostra condició humana, res et serà donat sense esforç.

      Elimina
  4. Això em recorda el famós relat de Kafka, insert a El procés, en què un home s'atura davant les portes tancades de la Llei, temerós de l'imposant guarda que la vigila, per descobrir massa tard que les portes sempre havien estat obertes i només li caldria haver-ho preguntat per traspassar-les.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard: magrada molt aquesta narració de Kafka, i s'escau molt aquí.

      Elimina
  5. i les fletxes bé prou que hi apunten.

    ResponElimina
  6. Magnífica imatge!. Porta mig oberta...,la perspectiva es suggeridora i convida a mirar el cel estel.lat.
    Bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et mires aquesta imatge com quan fas una de les teves entrades, Audrey.

      Elimina
  7. Apunten desitjos, si les creus fugaces. Si no, a l'eternitat no pas humana. Maca, sí senyor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els desitjos ens fan humans, no sers celestials, com dius tu, cantireta.

      Elimina
  8. Aquesta és la porta que piquem els del meu poble el dia que tornem a les estrelles.
    Tens un bloc molt maco, Helena.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada que els autors descobreixin el meu bloc, jo no acostumo a avisar. D'aquesta entrada ja fa dies!

      Frueixo amb aquest bloc, és que si no, no sé què faria amb els meus pensaments!

      Elimina