dissabte, 7 de juliol del 2012

PALAO, José Ángel. Dins galerie bärbel grässlin 


Una gota de delicadesa enmig de la duresa de la vida. Una gota a punt de caure, efímera com la felicitat.

11 comentaris:

  1. Sempre hi haurà una mica de dolcesa enmig de la duresa de la vida. Al llarg de la vida hi hauran moltes dolceses que esdevindran un mateix sospir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Verba volant, scripta manent: sempre hi ha vels de felicitat per sobre de la duresa de la vida, per sort!
      Gràcies pel comentari.

      Elimina
  2. Efímera gota, però no menys bella mentre hi és, després perdurarà en el record.

    Bona tarda!

    ResponElimina
  3. Tens raó, com la felicitat que dura el que dura un batec de cor, M'ha agradat molt! fa poquet que he descobert "casa teva" i tens un bloc molt bonic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La felicitat autèntica dura com un batec del cor, és veritat. Benvinguda, Marta!

      Elimina
  4. Al primer cop d'ull, he pensat que era un mitja lluna...
    M'agrada molt l'enquadrament i el color del cel de fons...

    ResponElimina
  5. Al primer cop d'ull, pensava que era una mitja lluna :-)
    M'agrada molt l'enquadrament i el color de fons del cel.
    Cert, els moments de felicitat són efímers...un regal gaudir-ne i compartir-los.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Audrey: una gota o la lluna vénen a ser el mateix, molt ben trobat.

      Elimina