dissabte, 4 d’agost del 2012

PRAT, Toni, Roda humana dins Poesia visual


El progrés, la goma del pneumàtic, no s'oblida d'allà on prové, la bellesa primitiva, les petjades que s'esborren, el passat, la infantesa. "L'home és el que queda del nen", diu Ana Ma Matute.


18 comentaris:

  1. La roda no tindria vida sense l'empempta humana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qualsevol de les dues vindria a dir el mateix, ja fos la força que l'espentara o la petjada com a element metonímic que l'inventara o el fera servir

      Elimina
    2. D'acord, Joana, ho expliques molt bé!

      Elimina
    3. Molt bon joc de paraules, Jordi. La imprempta és progrés, i generalment tots volem publicar en paper.

      Elimina
  2. La vida roda i ens marca, mecànicament i humana. M'agrada la nitidesa d'aquesta poesia visual. Un petó, Helena, i bon estiu!

    ResponElimina
  3. És cert que "l´home és el que queda del nen". A mi m´agrada sentir que encara sóc més nena que dona...

    Una aferradeta!

    ResponElimina
  4. Unes petjades ben doloroses, tanmateix.
    PS: et van trobar a faltar a la darrera trobada blogaire, oi?

    ResponElimina
  5. Sí que són doloroses les petjades, però alhora gratificants.

    Jordi, si pogués dormir cinc hores només com el Víctor Pàmies, hi hauria anat. Vaig anar a dormir a les tres després de la trobada d'acordionistes d'Arsèguel, i em començava a marejar. Va com va.

    ResponElimina
  6. El progrés abans que l'home? o l'home que vol cercar el progrés?.
    M'agrada que les persones, les lectures, allò que visc em deixi petjada.

    Una abraçada, Helena.

    ResponElimina
  7. Jo veig que les petjades de l'home són tan agressives com aquesta roda, que segur que és capaç de tot...
    Molt bona.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. David, les petjades de l'home no em semblen tan agressives com les de la roda, perquè provindrien de la infantesa.

      Elimina