dissabte, 13 d’octubre del 2012


Fotografia dins Ral·lis fotogràfics
de la Diputació de Barcelona
Com passa amb la Crítica de la raó pura, de Kant, hi hauria la crítica de la natura pura. Enlloc com sobre les rajoles el nen podria córrer tant, avançar tant. La racionalitat es complementa amb la intuïció de manera efectiva moltes vegades. Som fets de carn i ossos.

12 comentaris:

  1. És veritat, potser la imatge del nen seria molt més idil·líca corrent enmig de la natura però l'herba, els rocs i altres entrebancs naturals entorpirien el seu córrer.

    ResponElimina
  2. Les rejoles són les mans que l´ajuden a caminar fins que pugui anar sol. De fet, no deixa d´estar envoltat per la natura...

    És cert, na Sílvia l´ha clavat!! ;)

    Bessets a totes dues!

    ResponElimina
  3. Molt bo això que dius de les mans protectores, sa lluna. Interpretes molt bé!

    ResponElimina
  4. 'La racionalitat es complementa amb la intuïció' no puc estar més d'acord. Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. La racionalitat i la intuïció, com el seny i la rauxa, es complementen i s'han de complementar. Gràcies, Lupe.

      Elimina
  5. És veritat: les cames de la natura corren més bé damunt l'asfalt. Els atletes ho saben.

    ResponElimina
  6. La racionalitat sembla prerdre's a mesura que s'avança en el camí. Els aires de llibertat aconseguits pel nen en córrer semblen endinsar-se al bocatge del fons, on el perill potser és més gran, per entrar en un erreny més desconegut i salvatge, però no la possibilitat de conèixer nous horitzons.

    Sorry Helen si m'hi he descabdellat una mica massa, serà cosa de les hores!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La teva racionalitat i la teva intuïció ajuda a entendre la imatge també.

      Elimina