dilluns, 1 d’octubre del 2012

Paraigua roig dins Las fotos más alucinantes
El paraigua protector de la nostra fràgil humanitat contrasta pel seu vermell amb el cel embromat sobre el mar, tant com amb el terra cobert de verd. Un paraigües que és com el refugi d'un llibre, com un poema que s'estén.

23 comentaris:

  1. Em sembla que aquest paraigües poc li servirà amb la tormenta que té al damunt ;)

    M´encanta la foto i la teva interpretació.
    Sempre ens cal un refugi ón poder sentir-nos "segurs".

    Aferradeta!

    ResponElimina
  2. La teva intel·ligència és acolorida i destaca com el paraigües...Magnífica interpretació de la imatge. Un petó!

    ResponElimina
  3. i ens arrecera aixoplugant els nostres anhells

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els nostres anhels necessiten aixopluc, el qual ens mereixem.

      Elimina
    2. Uns anhels que se saben defensar.
      Com la Descabdellant Versos,
      que sempre en sap tenir.

      Elimina
  4. una imatge bellíssima..
    aquest protector humà destaca rotundament amb els dos complementaris..
    i em sap greu si et poses ja no vermella, però sí morada, cada vegada gaudeixo més amb les teves interpretacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també gaudeixo fent les entrades, repeteixo que entre tots m'hi empenyeu.

      Elimina
  5. El paraigua roig protegeix de qualsevol tempesta. M'agrada molt aquesta foto, la teva interpretació és brillant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pot ser brillant, no ho sé, però és completament meva, la idea.

      Elimina
  6. Com dius tu la fràgil humanitat o potser la gran fragilitat humana....molt bonic Helena.

    ResponElimina
  7. Respostes
    1. No, és que pensava que a vegades també t'agrada de mullar-te. Poques vegades!

      Elimina
    2. Tornes a tenir una mica de raó. Però no tota.

      Elimina
  8. La veritat rarament és pura, i mai simple, que deia Wilde.

    ResponElimina