dimarts, 20 de novembre del 2012

RODÓ, Joan. Vida entre reixes
Dins Macrofotografia i d'altres
Hi ha qui troba que les fulles seques al terra embruten com si fossin papers. Qui veu lleig que una fulla sobresurti com pot d'una estructura metàl·lica, una presó de la natura. Però és que allò espontani i genuí, la poesia, sempre acaba fent-se lloc per sobre de la monotonia. Fins i tot a les acaballes.

12 comentaris:

  1. Gràcies Helena,per alliberar aquesta vida donant-la a conèixer!
    un petó!

    ResponElimina
  2. M'agrada molt la fotografia, i el teu comentari! Les fulles seques són un reflex de vida, igualment bell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia, moltes gràcies! Les teves idees en són molt, de poètiques.

      Elimina
  3. Mirar va més enllà de veure l'objecte de manera física.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mirar és com fer una fotografia, que et retrates a tu mateix.

      Elimina
  4. Les acaballes. Les fulles seques del record.

    ResponElimina
  5. És curiós que siguin tan seques i vida alhora!

    ResponElimina
  6. Preciosa imatge per una bona foto!
    La vida ens sembla que hi és fins que s´apaga, i llavors...
    qui sap com és?

    Bessets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina il·lusió el teu comentari, sa lluna! Encara que s'apagui és vida.

      Elimina
  7. En Joan Rodó és un bon referent artístic i fotogràfic. Un petó!

    ResponElimina