dijous, 7 de febrer del 2013

COSTA, Matías. The Family Project. Minsk 2010

Ocells volant com estels, com pols, com pigues. També com una projecció dels arbres, d'allà on surten, la seva evaporació metafòrica. Com la poesia neix, va més enllà de les branques dels versos.

22 comentaris:

  1. Respostes
    1. Gemma,
      acabo de fer unes oposicions, i amb una mica de sort les aprovo. M'he llegit el teu comentari abans de començar!

      Elimina
    2. I tan bon vol, i bon comentari.

      No necessites sort, ets bona i això es nota en tot el que fas. Espero que tinguis molt bons resultats!

      Elimina
    3. He estudiat relativament poc, per consell del meu pare. Tres mesos, i sense deixar els blocs.

      Elimina
  2. L'altre dia, de pagès, hi va haver una solta de coloms en un poble proper, quan vaig voler atrapar la imatge, ja havia arribat tard. Mai n'havia vist tants junts, van passar enganxats al finestral i em vaig quedar bocabadada. Va ser preciós, com aquesta foto que ens regales avui.
    M'encanta la teva descripció!!

    Bon dia, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      és una d'aquelles entrades que corregeixo molt, i per tant acostumo a brodar més el comentari. Gràcies!

      Elimina
  3. És genial, la teva interpretació de la imatge, Helena.

    A veure si em queda el comentari... que ahir no em va quedar el de la llimona de colors... creuo els dits.

    Bona sort amb les oposicions!!

    ResponElimina
  4. Ostres, Carme, un comentari teu que s'ha perdut! Què hi deies?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deia més o menys... que la bellesa de la imatge de la llimona de colors... se'm feia molt atractiva, però no pas per tastar-la, que no m'inspirava llaminadura a mi. Però que no podia deixar de mirar-la i que si hagués estat una llimona real davant meu, segur que l'hagués tocat i jugat amb ella, més que no pas tastar-la... impressions personals.

      Alguna cos a dec fer massa ràpid o poc curosament que darrerament se me'n perden molts de comentaris. Crec que clico publicar i no em quedo prou estona per veure que surten les lletres de comprovació... (potser sigui això, evidentment, si ho faig és sense adonar-me'n)

      Elimina
    2. Carme,
      jo penso com tu, no sé si l'hauria tastat, al capdavall és una imatge tractada amb Photoshop.

      Elimina
  5. La imatge , en fa imaginar les lletres d'uns versos romàntics, volant cap a la seva estimada.....
    És una imatge molt poètica, Helena !
    ......i molta sort en l'examen ; )

    ResponElimina
  6. M'agrada això de l'evaporació metafòrica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. novesflors,
      això de l'evaporació és un motiu clàssic en mi.

      Elimina
  7. Que tinguis tota la sort del món amb les "opos" T'ho desitjo de cor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep,
      moltes gràcies. Només hi ha tres places, però espero aprovar encara que no passi.

      Elimina
  8. Una gran naixença.
    Res no hi puc afegir, Helena.
    Deixes sense paraules.

    ResponElimina
  9. Molt bonic, Helena. un plaer llegir-te

    ResponElimina
  10. L'ocell es torna arbre en cada niu. L'arbre neix en cada ala perduda.

    Molt maco (jo no manco, és que sempre faig tard...)

    PD. Què tal les opos? Tenim trobada blocaire el 3 de març. què vindràs? Sola o amb algú? Dis-me algo, que he de fer taula!


    ResponElimina
    Respostes
    1. Les opos, crec que no per guanyar-les, sí per aprovar. He estudiat de manera continguda, el meu pare em deia constantment que no ho fes!

      Montse, m'agraden molt les calçotades, però si ningú em porta, no podré venir.

      Elimina