dilluns, 11 de febrer del 2013

Semáforo en ámbar dins Laberinto de lluvia

Entre el passat i el futur, el present fugisser del semàfor en groc. Amb el groc-taronja d'avís, quan te l'estàs jugant si no t'afanyes a caminar ràpid. Llum envoltada de negre, com la lluna de nit, però amb el rerefons de la ciutat, la raó, el dia. El color groc seria també entre tots dos elements, com una posta, com una alba.

20 comentaris:

  1. caram això és treure-li suc a un semàfor, ja està bé perquè amb el poc cas que els fem pobrets !!
    a part de la broma, molt enriquidores paraules helena, com sempre
    abraçadetes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És curiós, Joan, treure-li suc a una cosa tan prosaica! Però de color taronja!

      Elimina
  2. Vermell de posta, el somni;
    i una nova albada al verd.
    Calla la lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada moltíssim el teu poema Jordi! S'escau molt a les meves paraules, a més. Ara sóc jo que no sé què més dir (calla la lluna)!

      Elimina
    2. Crec que a Torelló tenen un oxigen poètic. Per això lo Jordi sempre està inspirat ;)

      Elimina
  3. Trobo aquesta foto realment bella!...i, com sempre, el comentari escau a la perfecció!...un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Núria, et dic igual que al Joan, és estrany que la trobis bella, essent tan prosaica.

      Elimina
  4. Ara entenc perquè un dia un polícia em va renyar per passar un semàfor en groc amb el cotxe. Em va dir que és d'avís perquè t'aturis no perquè el passis de pressa. Si m'hagués aturat a contemplar-lo hauria vist la posta. M'agrada molt el suc que li treus a la imatge!

    ResponElimina
  5. Que preciós es aquest color, només ho supera al blau, per el meu gust. Si algun dia posen semàfors al poble on visc, vull se jo el que triï.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El negre, és preciós? Millor que el groc o el verd habituals, sí.

      Elimina
  6. Tot un toc d'atenció ....podem parar o passar ràpid !...però has de prendre la decisió tu solet.... tot un toc d'atenció a la inacció .
    Bona nit, Helena !

    ResponElimina
    Respostes
    1. artur,
      això mateix em va passar a l'examen de conducció, em sembla que vaig frenar a l'últim moment, i em van renyar, però em van aprovar finalment.
      M'agrada el teu comentari!

      Elimina
  7. Jo crec que és quan mirem més el semàfor, perquè no tenim res clar, si passar o no.
    És un punt d'indecisió.

    Aferrades.

    ResponElimina
  8. I és quan és àmbar
    que hi veig clar...

    M'agrada. El punt de fosa en què avançar també pot ser una victòria o una derrota.

    ResponElimina
  9. M'agrada aquesta foto, em fa pensar en la fugacitat del moment en que has de prendre una decisió, que no té per què estar relacionat amb el que representa el semàfor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. David,
      no, el semàfor és una imatge del que hi hem vist entre tots, no s'ha de prendre literalment.

      Elimina