dilluns, 24 de juny del 2013

PLENSA, Jaume.
Pinterest, Museu Ideal de Catalunya 




La música com a forma, ella que és la més abstracta de les arts. La forma que és alhora opaca i transparent. Que es fon en tocar el terra. I la fon també el cap, on hi resideix la cara, l'espill de l'ànima, en sentir-la.

14 comentaris:

  1. La música també com a embolcall, com un filtre que es posa entre la persona i la realitat, un filtre potent però transparent que no ens obliga a deixar de veure l'entorn, només ens ho permet, si volem i ens el modifica si la deixem.

    A vegades la música també et tanca dins de tu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt el teu comentari, Carme. La música, entre nosaltres i la realitat.

      Elimina
  2. M'agrada molt. Amb el teu permís ho enllace al google+

    ResponElimina
    Respostes
    1. novesflors,
      això del "Pinterest" ho he descobert a Nervi, en la reunió que vem fer el 19 de juny.
      Gràcies pel +1!

      Elimina
  3. L'escultura com analogia i el teu comentari sobre la més abstracta de les arts l'encerten de ple. Entre l'emoció
    i la raó, la música ens apropa a l'ésser...

    ResponElimina
  4. La música és vida!, té vida i ànima.

    ResponElimina
  5. Estic d'acord amb tu, Audrey, però la música té més ànima que vida, crec.

    ResponElimina
  6. Música, reconforta l'ànim decaigut, acompanya els moments d'alegria, imprescindible!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lupe,
      de totes maneres, la música l'he avorrit una mica.

      Elimina
  7. m'encanta la imatge , helena i coincideixo amb la teva reflexió ... la subtilitat de la música pot arribar a ser única

    una abraçadeta helena !
    joan

    ResponElimina
  8. La música ho omple tot, sense barreres, arriba a la pell, a l'enteniment i al motor dels sentiments, el cor.

    Bona tarda, nina!
    Bessets

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna, la música massa que ho omple tot, avui en dia!

      Elimina