dissabte, 5 d’octubre del 2013

Imatge dins Un embrujo de fuego

Com Miquel Àngel al Renaixement, a la Capella Sixtina. Però aquí no és Déu i l'home, sinó dues persones que gairebé es toquen, es comuniquen, gràcies a internet. Un món virtual ple de llum, es digui el que es digui per part dels qui no hi han entrat. I no ens referim a Facebook, sinó sobretot als blocs.

20 comentaris:

  1. Molt d'acord amb tu avui! La gent poc 2.0 no entenen el que es cou per aquí. Alguns vivim les relacions virtuals com si fossin fora al carrer, i parlo en temes d'afecte, comprensió, i en alguns casos també amistat. Sembla difícil, però si hi ets, crec que no pots estar en desacord amb això.

    ResponElimina
  2. D'acord amb les teves paraules, la imatge..., molt encertat el conjunt!, però tot i ser força virtual, aquest món m'ha regalat alegries, amistat, empaties, una estima i valora el tu a tu.
    Els dos mons, perquè no?

    Bon dissabte!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Audrey,
      i tant que sí, el millor és tenir els dos móns.

      Elimina
  3. Molt encertat. El contacte emocional avui en dia no necessita una base física.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sergi,
      és immaterial i tecnològic alhora aquest món, una bona combinació.

      Elimina
  4. Internet facilita la comunicació ....peró sense oblidar-nos del mon real !

    ResponElimina
  5. L'etern enigma sobre la comunicació o incomunicació de les xarxes sociales.La "realitat" de les relacions virtuals.
    Però crec que el món dels blocs és potser el més entranyable i proper.

    Bona tarda Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere,
      el món dels blocs és insuperable, o així ho crec jo.

      Elimina
  6. Una foto preciosa, encara que sigui molt virtual. A mi, la manera que més m'agrada de comunicar-me per la xarxa, són els blogs. De totes maneres, jo prefereixo allò de parlar mirant-se als ulls i si cal, un copet a l'espatlla...Però sempre es poden combinar les dues coses.
    Petonets i bon diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser,
      estic d'acord amb tu i el Jordi, però a vegades no es pot tenir tot! La imperfecció és molt productiva, però.

      Elimina
  7. Jo voto per la combinació que diu la M. Roser, tot i que reconec que molt sovint dues persones s'arriben a tocar més així que en directe. No ho dic en un sentit groller. Parlo de tocar tocar. Tocar de veritat.

    ResponElimina
  8. Tocada i enfonsada, Jordi! És genial el que dius!!!

    ResponElimina
  9. A mi també m'agraden els blogs, més que altres formes de comunicació virtual.

    ResponElimina
  10. Jo també prefereixo el coure lentament de les publicacions als blocs, i de les relacions que s'esdevenen.
    La foto m'agrada força.

    ResponElimina