dimarts, 10 de desembre del 2013

Arches National Park, Moab, Utah dins The nicest pictures

Una finestra oberta, la nineta de l'ull, la lluna, sembla que siguin el mateix, o almenys són estretament relacionades. També la poesia amb les imatges, més que no pas amb la música, tenen molts punts de connexió, punts que són com la lluna enmig del cel.

14 comentaris:

  1. Poesia visual sense cap mena de dubte. Maquíssima!

    ResponElimina
  2. Fantàstica foto!
    Molt encertada la teva visió, Helena.

    Molt bona tarda! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      moltes gràcies! La meva visió és una mica llunàtica!

      Elimina
  3. Sembla l'ull d'un drac gegant, que sempre està despert per no perdre's cap meravella de l'univers...
    Petonets, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho sembla, M. Roser, un ull de drac, molt ben trobat!

      Elimina
  4. Com una mà, acollidora, que et porta l'esperança.
    Sempre l'esperança.

    ResponElimina
  5. Mira cap a dalt, esperant a vore què li cau a sobre. Fa ve d'estar al cas.

    ResponElimina
  6. Qui s'encarrega de posar la lluna en el centre d'aquest ull?...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep de Vivències,
      jo crec que qui se n'encarrega és el poeta, en aquest cas el fotògraf.

      Elimina
  7. Vaig trobar un drac petrificat i al veure'm sorprès, ple de curiositat, em va mirar amb uns ulls ... plens de vida.

    Bon dia Helena :)

    ResponElimina