divendres, 27 de desembre del 2013

Moon dins The Nicest Pictures

L'hivern i la lluna. També ella és freda i blanca com la neu. El camí que hi porta és gairebé sense vegetació, sense empatia, i en darrer terme no es pot tocar, no es pot tenir.

12 comentaris:

  1. paradoxalment la lluna inspira ardents passions i l'hivern propicia l'acostament ni que sigui per fer-se passar el fred

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfreelang,
      no ho havia pensat així! Sí que és paradoxal.

      Elimina
  2. M'agradaria seguir les mateixes petjades...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ja les segueixo, aquestes petjades, Josep! Tinc molta sort.

      Elimina
  3. No es pot tenir però es pot gaudir el camí de la neu cap a la lluna, malgrat el fred. Espera'm que vinc ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja t'espero, Sílvia!
      Pocs camins són tan macos com aquest.

      Elimina
  4. Si segueixo les petjades arribaré a la lluna? Doncs també m'hi apunto. Espero que en trobi de tornada, perquè anar-hi d'excursió sí, però quedar-si...Tot i que, sovint, em sembla que hi sóc ( en somnis! ).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bona ets, M. Roser! Hi ha llocs que només es poden visitar, no pas quedar-s'hi.

      Elimina
  5. potser és més fàcil abastar la lluna que no pas transitar per aquest mal camí

    ResponElimina
  6. És el millor camí, no podem tenir-la, però si gaudir-ne.

    Aferradetes! :)

    ResponElimina