FREDERIC Reflexos dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Com la vida copiant l'art, l'art la vida. La gelor del rerefons sembla que motivi el pelicà a nodrir-se del seu reflex, com ho fa un poeta.

ALÁEZ, Ana Laura Dones sobre sabates de plataforma, 1992
a Caixa Fòrum fins el 15 de febrer de 2015

Entre cel i terra, entre cap i peus, amb la metonímia que en són els barrets i les sabates. Una gran troballa, les ombres dels barrets que suggeririen aquesta "trinitat", la de cos, ment i ànima.

TORRES MÁRQUEZ, Antonio La penumbra 
dins La sonrisa de Hiperión

L'artista en la penombra; la llum, els colors i la natura per a l'obra. L'autor és allò més abstracte, pot ser una persona dolenta com diuen que ho era Wagner o Knut Hamsun, però això no es reflecteix en el seu art.

Cruzando bajo la lluvia... dins Moncho García Photography

Sòl empedrat, la intempèrie entre dos costats de carrer. Breus instants en què es travessa, es connecta una vorera amb una altra, com una metàfora "condueix a través", malgrat les inclemències del temps, i la tristor de la pluja.

ANTONI Amb mar de fons dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La nostra fragilitat en els instants abans de començar el temporal, una barca que és com un vers que és conscient del rerefons de dolor que l'acompanya.

Gronxador dins Las fotos mas alucinantes

Noia agafada de la terra per dalt, gronxant-se, gairebé volant. El que seria la poesia, amb la vista d'un coll il·luminat entre dos pics, rerefons paral·lel al primer pla. Muntanyes de la forma que es relacionen amb el llac profund del contingut.

ANTONI Vies tren dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

L'art com una via de tren paral·lela a la vida, d'anada i tornada, com el sol que surt i es pon. Una abstracció impregnada de la força de les onades, amb el reflex de la llum que l'envolta.

Equilibris dins imatges.net

Quan hi ha poca llum, és a punt d'encendre's el fanal antic, que contrasta amb la línia recta a la seva dreta. Una bona imatge de la política catalana actual, i de tants d'altres equilibris. Amb l'ajuda de l'energia del poble, que prové de sota.

LANGLOIS, Silvana dins Artigoo

Cases que suren en l'aire, que no se sustenten en els penya-segats, amb rius que no corren per sota sinó que es troben a dalt. Una imatge plena de paradoxes, com només ho pot fer una obra d'art. Les tres gotes que cauen és l'únic que segueix la llei de la gravetat, perquè no sigui dit que tot és virtual.

EL ROTO Imatge dins Oh, la l'art! 

Les llums de colors primaris d'un quadre, amb el contrast del que és abstracte, només s'encenen quan aquest connecta amb l'espectador. Quan aquest vibra amb l'electricitat que transmet l'autor.

FREDERIC Pebrot i peixera dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La natura verda, innocent, submergint-se en una embranzida en l'aigua de rerefons negre, el color del sublim, per tornar poc després a la superfície. On es mantindrà surant, remembrant aquella joia de viure que ha experimentat, que l'ha cobert de gotes d'aigua com versos, l'únic que ens queda per recordar.

PRUNEDA, Ramon S.T.dins Moncat Fotografia

Les casualitats fan poesia, deia Kundera. Els arbres que es tornen grocs de tardor sembla que rebin els raigs del sol de la infantesa, edat que reviu moltes vegades a la maduresa, encara que només en algun vers perdut.

BANSKY graffiti dins Las Fotos Mas Alucinantes

Bufar i fer cors, com bufar i fer ampolles. Hi ha persones que tenen l'habilitat de generar l'amor només obrir la boca, només posar-se a versificar. Un amor que és sempre, sempre, fràgil com una bombolla.

Diumenge 9 a quarts de vuit

CASAS, Llum naixent dins La Cerdanya des de Can Fanga

Lluna tossuda,

raig de llum sobre fosc.

Als dits, l'albada.

CASAS, Rafel

Als dits l'albada.

La lluna ens acompanya.

Matí i vespre.

ROSANAS, Carme

Lluna que observa 

el mar de la ciutat,

talment un far.

BONALS, Helena

Indistingible

Lolita Lagarto dins Virtual Gallery. com

Entre la boira,
l'horitzó de la vida
que es va esborrant.
Un terme mig que és fet
de cel i terra alhora.

Espot promocional de la consulta popular per la independència de Catalunya realitzat per Sergi Moreno i Juan Torres. "Mans", versió catalana Aquest camp de blat madur, i l'home que fa anar la falç (de l'himne català), tan solitari, contrasten amb el grup de castellers que surt a continuació. La força d'aquest vídeo creix amb les imatges d'un correfoc. Són grans símbols de Catalunya, només hi faltarien les imatges d'un Sant Jordi. Amb un element nou, les urnes i la papereta independentista. A dalt de tot dels castellers, entre el blat, com la flor i el fruit de tants anys de lluita. La falç acaba picant sobre el ferro fred de l'Estat Espanyol. Es trencaran les cadenes?

Pujar a la superfície

MIQUEL, Pesca nocturna dins Fotofília

Vidre que sura
contra el blau marí,
fragilitat
del sentit d'un poema.
No deixis que s'enfonsi.

Quedem al Zurich?

Disseny per a la futura coberta de Quedem al Zurich?
del Joan d'ambonsulls

El temps, l'instant, i l'espai, allò que recordes sempre del principi d'una relació que sembla que s'esborri com el fum d'un cafè, però que té la capacitat de desvetllar-te encara ara.

[Entrada per al projecte Quedem al Zurich?, les bases aquí]

Retrovisor dins Fotofília

Un retrovisor, aquest mirall que serveix al conductor del metro per comprovar que tothom ha pujat, és com l'obra amb la que ens mirem el passat, en una visió sempre deformada. Aquest passat que és com una estació cap a l'actualitat, no és mai com el recordem. I no tothom ha arribat a temps de pujar al vagó.

Castanya sobre pedra dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La duresa de la pedra, la castanya recoberta de punxes, són dos elements redundants. Cap dels dos no hi té res a veure amb el rerefons ple d'empatia del bosc, la natura inaccessible pels que s'entesten a no descloure's. Com passa amb la poesia hermètica, de fet qualsevol poema té un punt de misteri.

MIQUEL Oficina en lloguer dins Fotofília

Trobar el sentit d'aquesta imatge seria com trobar una oficina en lloguer enmig de totes les altres, ja ocupades, en renglera. Una finestra d'esperança per a l'observador, de manera simbòlica.

JUANJO Girona
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Per anar amunt, contra les inclemències meteorològiques, i contra el desgast dels anys, cal disposar d'algun recolzament en forma de finestra. Encara que romangui tancada.

Imatge dins Un embrujo de fuego

És quan l'espelma s'apaga que fa més fum. És quan treus la paella del foc que surt a la superfície l'escalfor acumulada. Diuen que no ens adonem del tot del que estimem fins que ho perdem. Amb el contrast de l'espelma i el fum blanc contra la foscor.

Unes mans plenes de sol

A esas viejas... dins Poesía y otras yerbas

L'única manera de tenir el sol a les mans és l'art, l'única manera que sobresurti dels núvols és la poesia.

Imatge dins el blog de MARTÍNEZ BARCIA, Manuel
Un embrujo de fuego

La lluna i el mar, imatge impossible com impossible és d'haver la lluna, com intangible és el seu reflex en l'art. Mig real, el que seria la forma, mig submergida de manera imaginària en el fons d'un poema.

JOSEPH Nuvolada dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Serralades a la terra, núvols opacs al cel. Només el sol que es pon sap quin element es vol fer passar per l'altre, o bé com tenir-los tots dos.

CEBOLLA, Mariano Far de la punta del fangar

Un desert que és com un mar, amb un far simbòlic, que no du enlloc, com ho sol fer la poesia. Perquè en comptes d'un vaixell hi ha el rastre d'un avió al cel, tot plegat és buit com un quadre abstracte.

Cartell pel 14è Festival de poesia de Sant Cugat

Poesia visual per il·lustrar el que és la poesia. Les plomes del que és eteri, a dalt. El butà que pesa, que podria explotar com el seu significat, més avall, amb una maneta de joguina, perquè la poesia es fa jugant. El paraigües que protegeix com els versos protegeixen de la duresa de la vida, la cadira i el barret que permeten de reposar d'ella també. I l'aixeta, aquell petit detall que permet de fer sorgir una interpretació. Tot plegat, una imatge construïda com un poema, de dalt a baix. Amb el rerefons tardoral, tan líric.

Sapa, Vietnam dins Las fotos más alucinantes

La inestabilitat d'un pont fet de cordes sembla necessària com la intuïció per abastar les branques de  la productivitat artística. Així com les gotes d'aigua van a parar al riu, les persones provem d'evitar-lo amb la sofisticació de la nostra inventiva.

[Avui aquest bloc fa quatre anys]

Del silencio Rep.) Dins Poesía y otras yerbas

Com el mite de Sisif, de manera hiperbòlica. La humanitat ja ho té això, de voler i doldre, de proposar-se més del que pot, almenys el mig món que se'n riu de l'altre mig. La poesia arrossegant la prosa en la nostra ascensió dels esglaons quotidians, uns versos que ajuden a sobreviure.

JOBI  Poc amics dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La vida contra l'artifici, les ales contra la pedra, el cant a crits de l'ocell que interpreta contra el silenci d'un poema hermètic. La llum del dia contra el mussol que només hi veu clar quan és de nit.

SORIANO, Ferran

Lligat dins l'exposició 

"Spanish Festival"

al Museu de l'Hospitalet

Harmonia Espai d'art

Pots estar lligat de l'espatlla als peus, totes les extremitats de l'escultura empresonades. Però amb el cap encara pots mirar-te el cel estrellat. La llibertat no és fer el que vols, és una paradoxa.

JUANJO Blau dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La profunditat i l'alçada. Sense haver-te submergit als inferns no tocaràs el cel. La ratlla de l'aprovat, l'aurea mediocritas no condueix a l'alegria, no és carn ni peix.

Starfish dins The Nicest Pictures

La llum de l'essència rere la forma del poema. De l'estrella de mar a  l'estrella del sol. Dins de l'aigua de la poesia, a la superfície de la qual s'apropa el passat, que acaba surant, com ho deia Ferrater.

Pentinant la natura dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Com un quadre impressionista, el vent, la llum d'un instant donat. Del verd festuc al verd blavós; dels arbusts efímers, accessoris, als troncs del que és més essencial. Una imatge plena d'empatia, i estètica.

Existencia dins Poesía y otras hierbas

Delicat sobre delicat. La interpretació sobre l'obra, abans que se l'endugui l'aire. L'obra al voltant de l'instant efímer, que reté. Alguna cosa es perdrà, quan tots dos elements desapareguin.

Imatge dins Poesía y otras yerbas

Qui escriu això porta força anys interpretant art, però mai ha estat a l'alçada del primer cop que va entrar en un quadre fent veritat allò de "el crític com a artista". El "one hit wonder" de la música aplicat a l'art existeix. De lluna només n'hi ha una, però per les dues cares.

GRIFOLL L'art no té amos dins Poètica crapulística

L'abstracció sempre és com si tendís cap al cel, com si volgués anar més enllà dels núvols en l'escletxa que s'hi obre. En l'art, es diu, és tot inventat, l'art no tindria amos, les influències entre un artista i un altre són més o menys inconscients, com els núvols d'aquesta imatge taparien la idea original. Dues obres d'art poden ser diferents amb el mateix món interior, com un sinònim.

JIMÉNEZ, David dins Librosfera

En un llibre obert, com en la lluna, només s'hi troba la llum que s'hi porta. Encara que el sol que s'hi projecta no el podem veure pas, ja que és simbòlic. Sigui com sigui, les pàgines en blanc, fins i tot sense text, recordant la poesia, sempre ens fan més savis.

Imatge dins Tens un racó dalt del món

La interpretació es nodreix de la creació, i la creació, a vegades, de la interpretació. L'aixeta de la creativitat s'obre de mala gana, en surt un rajolí que nodreix de manera subtil el lector.

Imatge dins La antorcha de Kraus

Quan hom fa art, bufaria amb totes les seves forces aquest trombó, per produir una mica de música. Alhora que reflectiria la vida en el metall de l'instrument,  sempre distorsionada per aquest art, de manera simbòlica.

Pedregal dins La sonrisa de Hiperión

Molts còdols, com moltes interpretacions, poden arribar a suggerir el mar de la poesia, que va d'un element a l'altre. També molts versos són coberts per l'aigua del lirisme de tant en tant, la poesia és el que a vegades es troba en un poema, que deia Machado.

Card sense llir dins Fotofília

Un cop un professor de la carrera de filologia va dir que no podia explicar-nos què significa "llir entre cards" sense ferir sensibilitats. Costa molt de trobar una persona d'una altra galàxia. Com si per tenir una illa de bellesa t'haguessis d'envoltar abans de persones que són un card, i que només volen "cardar". La flor del card, sense ser un lliri, malgrat tot, val la pena.

Imatge dins Un embrujo de fuego

La lluna, la poesia, que es reflecteix en l'obra, la superfície de l'aigua, de nit. Entre la forma i el contingut, d'esquerra a dreta, que són el mateix. Amb les estrelles per dalt. Una lluna així d'inspirada farà bona obra.

TÜRKER, Kaan Las fotos librosféricas dins Librosfera

Que en retenim, d'un llibre? Per molt que l'espolsem, sempre ens en quedaran passatges per assimilar. O per molt que en perdem detalls, sempre quedarà l'essència del llibre sobre el paper per a la posteritat. L'alfabetització informacional, un concepte molt actual, el de què en fem, de la informació.

21/05 dins Sie7e sombras entre blanco y negro

A vegades cal esforçar-se molt per aconseguir una sola flor. Una flor que destacarà entre la gespa, com una metàfora en un poema, o un passatge brillant dins d'un llibre. Com la flor de conèixer i estimar una persona.

BUCHHOLZ, Quint Giacomo-Regenbild-Rain Picture 

Les gotes de pluja topant amb la superfície de l'aigua són com versos. L'ombra en l'instant del reflex en l'aigua, com un llamp, la poesia rere les paraules. Poesia que alhora es reflecteix en aquesta il·lustració.

MINIMAL Por encima de las nubes dins Minimal Abstract

Qui escriu això acostuma a fer tant de cas de la raó com del cor, la intuïció, quan s'expressa. També aquesta imatge faria una "crítica de la raó pura" amb aquest núvol solitari reflectit en el vidre fred, matemàtic.

Traç segur

Qwerty per a Relats conjunts

Escrivies sense xarxa, no et podies equivocar. El salt al buit encara no virtual, encara no dins aquesta altra xarxa que ens agombola.

BUCHHOLZ, Quint il·lustració dins El libro de los libros

Timeo homo unius libri. El que diu un llibre pot ser contestat per deu llibres més. O el que diuen deu llibres, es pot sintetitzar en un. Aquest equilibri fràgil de la pedra, en relació segurament amb la paraula "literatura", que sembla que es referia a "escrit sobre pedra" en un inici.