dissabte, 20 de desembre de 2014


Cruzando bajo la lluvia... dins Moncho García Photography

Sòl empedrat, la intempèrie entre dos costats de carrer. Breus instants en què es travessa, es connecta una vorera amb una altra, com una metàfora "condueix a través", malgrat les inclemències del temps, i la tristor de la pluja.


4 comentaris:

  1. El mateix carrer i dues persones que el creuen en sentit contrari...Potser després faran el camí de retorn i es trobaran sota la pluja, en aquest dia gris ( jo no el trobo trist)...L'empedrat del carrer és el mateix, però és possible que el vegin de manera diferent, depenent de si han d'obrir el paraigües!
    Bon vespre, Helena.

    ResponSuprimeix
  2. M. Roser,
    les metàfores se n'aprofiten, de la grisor.

    ResponSuprimeix
  3. Temps de silenci,carrer mullats són misteris de la vida com quant la poesia ens parla de la tristo de la tardor.
    Tristo sense la meva neta.

    ResponSuprimeix
  4. La tristor i la tardor sembla que van juntes, Josep Aguilera.

    ResponSuprimeix