divendres, 7 de febrer del 2014

Glacier National Park, Montana
dins Las Fotos Mas Alucinantes

Al primer pla, la vida de pedres de colors. A l'horitzó, l'art nevat de les muntanyes, que mai s'atrapa. Entre aquests dos elements, l'aigua de la inspiració que els uneix. I la fulla sobre les pedres, l'instant fugisser que la poesia reté.

12 comentaris:

  1. Jo també vull una vida de colors vius! És de veritat aquest paisatge? Sembla irreal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totes aquestes imatges d'aquest bloc ho semblen, d'irreals, Sílvia.

      Elimina
  2. Molt maca la fotografia i unes paraules molt escaients. Donen ganes d'agafar una pedra de record.

    ResponElimina
  3. Ojalà la teva vida també tingui tants bons colors, Helena !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Artur, espero que la teva vida també tingui els colors de la teva imatge actual!

      Elimina
  4. M'agrada l'imatge dels teus còdols transfigurats. En aquesta ocasió em sembla que les pedres no tenen un rerefons poètic feixuc, de càrrega...

    Salut Helena.

    ResponElimina
  5. Josep Lázaro,
    és veritat que aquestes pedres no tenen connotacions negatives.

    ResponElimina
  6. Encara que costi. Ens quedarem en l'aigua de la inspiració.
    Agraïment, molt agraïment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      l'aigua de la inspiració és com l'emoció que uneix el cos i l'ànima en l'amor, segons Forster. M'hi he inspirat. Que bé que t'agradi!

      Elimina
  7. Qui podés ser fulla per reposar en un llit de còdols de colors...Sola, aparentment, però envoltada de bona companyia!
    Bona nit.

    ResponElimina