dijous, 1 de maig del 2014

Piano en el mar dins Laberinto de lluvia

L'art, mig del sol, la vida, mig de la lluna, la poesia. Mig submergit en l'existència, mig viatger en l'aire. Mig de l'artista, mig de l'intèrpret.

11 comentaris:

  1. Diferent del Titànic. Un piano que mai no s'enfonsa.

    ResponElimina
  2. Sí, Jordi, no s'enfonsa mai la capacitat de crear!

    ResponElimina
  3. I de la suma de les seves meitats fem el tot sencer, suposo...

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. M'agrada molt aquesta imatge...de les tecles d'aquest piano en deuen sortir les notes d'una simfonia en "sol mullat"...Les ones deuen marcar el compàs!
    Ho faig amb molt de gust Helena, tot i que de vegades, no sé si interpreto molt bé el sentit que tu li vols donar...
    Petonets.

    ResponElimina
  6. El mar como un vasto cristal azogado refleja la lámina de un cielo de zinc... (Rubén Darío)

    Respiras a mar en las noches tranquilas y suenan tus espumas como caracolas...(Pere)

    Bona nit Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere,
      m'agrada molt "y suenan tus espumas como caracolas..."

      Elimina
    2. Bonita foto amb les teves constelacions de paraules.La bellesa d'un so mig ofegat amb l'armonia del so de la mar.
      Gracies a la vida de (Mercedes Sosa)

      Elimina
    3. Gràcies per això de les "constelacions de paraules", Josep Aguilera!

      Elimina