diumenge, 19 d’octubre del 2014

Retrovisor dins Fotofília

Un retrovisor, aquest mirall que serveix al conductor del metro per comprovar que tothom ha pujat, és com l'obra amb la que ens mirem el passat, en una visió sempre deformada. Aquest passat que és com una estació cap a l'actualitat, no és mai com el recordem. I no tothom ha arribat a temps de pujar al vagó.

8 comentaris:

  1. És veritat, el passat tendim a idealitzar-lo, no sempre vam viure les coses com les recordem, sobretots si són bons records, els altres, sovint els oblidem...
    Petonets.,

    ResponElimina
  2. Estic d'acord amb les dues ! Els records, ja no son el que eran, hehehe...això també canvia, és inevitable, però també son un punt de retrobament, una estació , perduda en el temps, on donar-hi un col d'ull, pot arribar a ser, fins i tot, recomfortable !
    Bona tarda , Helena !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. artur,
      el meu primer passat i tant que és confortable de donar-hi un cop d'ull!

      Elimina
  3. El passat és tal com el recordem, era la realitat que algunes vegades era deforme :-)
    (Gràcies per pensar que algunes fotos meues poden produir alguna reflexió)

    ResponElimina
  4. Temps que et permès reflexionar sobre tu mateix,sobre el teu entorn sobre la teva vida.
    Tarda per despertar sensacions.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És així, Josep Aguilera, és bo de tenir en compte el passat.
      Una abraçada.

      Elimina