diumenge, 16 de novembre del 2014

BANSKY graffiti dins Las Fotos Mas Alucinantes

Bufar i fer cors, com bufar i fer ampolles. Hi ha persones que tenen l'habilitat de generar l'amor només obrir la boca, només posar-se a versificar. Un amor que és sempre, sempre, fràgil com una bombolla.

12 comentaris:

  1. l'amor coma bombolla em fa pensar en bombolla amorosa , això peta tard o d'hora en l'amor com en tot millor de mica en mica , la imatge és brutal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfreelang,
      no pensava en la bombolla que peta per ella mateixa, només per la seva fragilitat.

      Elimina
  2. S'han de cuidar....les bombolles, com l'amor ! perquè no ens explotin ; )
    M'agrada molt la imatge que has triat per acompanyar les teves dolces (també !) paraules , Helena !
    Bon dilluns !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les bombolles són fràgils però també efímeres, Artur, espero que l'amor no en sigui, d'efímer.
      Gràcies i bon dilluns!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Sí, sobretot difícils! El que res no costa res no val, la meva parèmia preferida.

      Elimina
  4. Seria bonic que sempre que fem bombolles es convertissin en cors, però que no fossin efímers sinó d'un amor que perdurés...
    Bon vespre.

    ResponElimina
  5. M'agrada l'analogia entre l'amor i les bombolles, totes dues coses delicades, maques i que ens alegren la vida.

    ResponElimina
  6. L'amor com les bombolles no pedurem per sempre.Hi ha un personatge que es el vent que s'els porta.
    Tarda de carrers mullats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep Aguilera,
      hi ha un altre personatge, el vent de l'art i la poesia, que fa perdurar l'amor, per sort. Si l'amor s'acaba és que no ha existit mai.

      Elimina