dissabte, 7 de febrer de 2015

Imatge dins Navarro Herrera

Per molt frondós que sigui el bosc, per molt abstracta que sigui una obra, sempre hi haurà algun punt de connexió amb la llum de la raó, alguna pista de per on va.

11 comentaris:

  1. Darrere dels pollancres
    a l'estiu vas nua
    i a l'hivern et vesteixes
    perquè no et vegi el sol.
    Jo espero al vent
    que mogui les fulles
    i em mostri tan sols
    un xic... dels teus ulls.

    Bon dia Helena:)

    ResponSuprimeix
  2. La llum és tan intensa que es difícil que ens la tapin, sempre hi haurà alguna escletxa per on seguirà il·luminant la nostra vida... Molt bonic el poema del Pere.
    Petonets als dos.

    ResponSuprimeix
  3. de vegades molt perdut... cap punt de connexió o moltes pistes falses

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Javier,
      en aquest cas no es pot arribar a cap interpretació, i pots arribar a pensar que et prenen el pèl.

      Suprimeix
  4. Tot i que la llum entre el bosc de la racionalitat a vegades es troba en la irracionalitat, en l'abstracció, en la intuïció ;-)

    ResponSuprimeix
  5. El raonament,la llum de la força,per mès que els arbres la vulguen apamar.
    Una abraçada Helena.

    ResponSuprimeix
  6. El raonament,la llum de la força,per mès que els arbres la vulguen apamar.
    Una abraçada Helena.

    ResponSuprimeix