diumenge, 12 d’abril del 2015

MIQUEL Llunes de setmana santa dins Fotofília

La lluna ella, tan abstracta, precisa, única. Però amb algunes taques que l'humanitzen, i certes branques superposades que parlen de la terra que se la mira. Una lluna plena, de vida.

15 comentaris:

  1. El fotògraf es devia amagar sota un arbust, sembla que els branquillons fan pessigolles a aquesta fantàstica lluna plena, que torna cada Setmana Santa...
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Mira, jo ahir vaig penjar aquesta mateixa lluna però amb un vaixell pirata a contrallum.
    Potser és veritat ... quan la mirem s'omple de vida

    Bona nit Helena.

    ResponElimina
  3. La vaig tenir a tir de branca aquesta Pasqua, molt plena, molt nostra.
    En veure aquesta foto m'ha vingut el record de l'instant.

    Aferradetes!

    ResponElimina
  4. Les branques no li fan nosa, la fan una mica més nostra.

    ResponElimina
  5. El fotògraf passejava per la vora del riu, i en veure que les branques més altes de l'arbre tocaven la lluna, va pensar que entre la terra i la lluna la distància és insignificant. Depèn del dia, esclar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que sembla insignificant, quan no hi ha núvols, la distància, Miquel.

      Elimina
  6. Nit encesa de dites en veu molt baixa,a cau d'orella.Desitjos de tanta bellesa plena.
    Nit de lluna minvant.

    ResponElimina
  7. Nit encesa de dites en veu molt baixa,a cau d'orella.Desitjos de tanta bellesa plena.
    Nit de lluna minvant.

    ResponElimina