dimecres, 1 d’abril del 2015

Poesia visual d'Albert Aragonès
dins Tens un racó dalt del món


Primer ets tu sol, fort, independent. Després trobes parella i t'enamores. Més tard descobreixes els defectes de l'altre i en fuigs, fins que la relació esdevé un camí sense sortida. El que se'n diu un desengany. Un poema visual duríssim.

8 comentaris:

  1. Al final, pots canviar el camí sense sortida, per un stop i després seguir el camí mes adient !
    Està molt ben explicat , Helena !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al final el millor és recular i abandonar com més aviat millor, Artur! Ho dic per experiència.

      Elimina
  2. http://alcanarpoesia.blogspot.com.es/2014/12/albert-aragones-salvat.html

    ResponElimina
  3. http://alcanarpoesia.blogspot.com.es/2014/12/albert-aragones-salvat.html

    ResponElimina
  4. És la cursa de la vida de la parella que podem arribar junts o separats.Només es demana concòrdia.
    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep,
      només es demana compenetració, cosa que no és el que jo vull.

      Elimina
  5. Bé, segur que hi ha d'altres històries, d'altres fletxes...

    ResponElimina
  6. Sí, Loreto, és clar! Però jo tinc mala sort!

    ResponElimina