dimarts, 8 de setembre del 2015

HORABAIXA Rere la porta dins Soques ferides

Les males herbes són les úniques que es beneficien de la decadència general. Les males herbes del passat, que provenen de l'inconscient darrere la porta, i es mostren a la llum en la forma de l'art.

11 comentaris:

  1. M'hi veig.
    Des de dins.
    Volent sortir.
    I entrant-hi, a peu nu.

    ResponElimina
  2. Has fet un poema preciós dels teus, Jordi!

    ResponElimina
  3. Trobo que la porta bella i atrotinada, fa joc amb les males herbes...Res desentona!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      però les plantes sí que desentonen amb la pedra.

      Elimina
  4. Hola Helena, m'agrada que t'hagi servit d'inspiració. Encertat el que has escrit.
    La veritat, que fa maco. No tot ha de ser nou de trinca. En aquell moment, em va agradar, i amb el text, millora.

    ResponElimina
  5. Sempre en la decadència general, sobresurten les males herbes com les males persones.
    Molt bonic el text i la foto.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso,
      a vegades les males herbes no són pas dolentes, paradoxalment.

      Elimina
  6. Un marc creatiu,la plenitut de la vida primaveral,i el protagonista la pedra incapaç d'aturar esa plenitut.
    Una abraçada.

    ResponElimina